El temple de la Sagrada Família es troba en la seva recta final de construcció, amb un horitzó d’uns deu anys per estar finalitzada, si més no, pel que fa a l’interior de l’illa de l’Eixample que ocupa, és a dir, sense comptar ni voladissos ni accessos que sobresurtin del perímetre de la finca estricta. Ara bé, tot i que els grans al·licients actuals de la visita al temple són les façanes del Naixement i la Passió, així com la nau interior de l’església, a poc a poc es van descobrint nous espais amb la perspectiva que en un futur pròxim siguin visitables.
El més espectacular d’aquests espais de futur serà, sens dubte, el mirador que inclou la torre de Jesucrist, situat a més de 160 metres d’altura, que permetrà unes vistes sobre Barcelona de les que treuen el singlot, però que, en tot cas, no serà visitable fins a l’any 2028, ja que encara s’està treballant en l’interior de la torre i no s’ha instal·lat l’ascensor d’accés. Ara bé, per anar fent boca, a ElNacional.cat us oferim detalls i imatges de dos espais que ja estan construïts i que en el futur seran visitables. Es tracta de la Sala Creuer i l’interior de la torre de la Mare de Déu, tots dos situats a més de 60 metres d’altura.
Sala Creuer, llum sobre el cruer
La Sala Creuer és un espai situat just per sobre del creuer del temple, és a dir, allà on es creuen la nau principal i la nau transversal que conformen la característica planta de creu llatina de les esglésies. En el cas de la Sagrada Família, aquesta sala està situada entre les voltes del creuer, que queden per sota, i l’inici del tronc de la torre de Jesucrist, que queda per sobre. Cal tenir en compte que, com ha assenyalat l’arquitecte director de la Sagrada Família, Jordi Faulí, “Gaudí no va definir l’interior de les torres”, de manera que van ser els seus deixebles “els que van plantejar aquests espais”. En concret, la sala té "una funció lumínica, ja que està dotat de finestrals que il·luminen les voltes de creuer".
Per dirigir la llum solar a l’interior del temple, la sala té una forma de “con invertit”, que permet difondre la llum cap avall, i per això es va aprofitar aquesta configuració per posar-hi una graderia, que ha servit, en almenys dues ocasions, com a espai per oferir rodes de premsa, com la que va tenir lloc aquest dijous per informar dels detalls de la visita del papa Lleó XIV al temple el 10 de juny. Des d’aquestes grades, a més, s’observen les columnes que sustenten i reparteixen el pes de la torre de Jesucrist.
La difusió de la llum és “la raó de ser” de la Sala Creuer, des d’on es veuen les “dotze costelles” és a dir, les columnes que sustenten la torre de Jesucrist. Precisament, per arrodonir la simbologia d’aquest espai, al sostre de la sala del creuer hi ha un cercle format per dotze lluernes, dedicades cada una als dotze apòstols, i al centre una altra gran lluerna dedicada a Jesucrist amb una creu. Pel que fa al terra de la sala del creuer, just al mig s’obre una altra lluerna, que és la que dirigeix la llum cap a la nau central i des d’on es veuen els visitants del temple des d’una altura d’uns 65 metres.
Interior de la torre de la Mare de Déu, llum sobre l'altar
Aquesta sala, a més, connecta de forma directa amb les quatre torres dels evangelistes i, especialment, amb l’interior de la torre de la Mare de Déu, el segon espai singular que es podrà visitar en el futur. En aquest cas, es tracta d’un recinte circular concebut com un espai de recolliment i introspecció que es recomanarà visitar “en silenci”. La torre de la Mare de Déu, que està coronada amb un estel de dotze puntes, va ser inaugurada l’any 2021 en una cerimònia de benedicció presidida pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella, similar a la prevista el 10 de juny per la torre de Jesucrist i en aquest cas, encapçalada pel papa Lleó XIV.
A l’interior, i com a la Sala Creuer, la funció principal és lumínica, en aquest cas per dotar de llum natural el presbiteri de la nau central i il·luminar l'altar, que queda just per sota d’aquesta torre. Així la llum que entra des de l’exterior a través de les 800 finestres que consta aquesta construcció queda canalitzada a través d’un espectacular hiperboloide recobert amb ceràmica blanca que fa d’embut per dirigir la llum cap avall, amb una lleugera inclinació. Al voltant d’aquesta estructura interior s’ha disposat una mena de deambulatori escalonat que permet envoltar completament el nucli central que fa de lluerna en un cercle que, s’agafi en el sentit que s’agafi, primer baixa i després puja. Tot plegat, un espai que singular que farà que el visitant entri en una dimensió de reflexió sobre la transcendència espiritual o, si més no, de trànsit meravellat per una construcció arquitectònica que, tot i ser completament humana, potser sí, està tocada per la mà de Déu.