Les dades que dos cops a l’any publiquen els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, i que permeten oferir un discurs triomfalista sobre la situació de seguretat a la capital de Catalunya, semblen desmuntades amb les dades que, també des del mateix Ajuntament, s’han publicat en l'Enquesta de Victimització. Cada any des del consistori d’Ada Colau es publiquen les dades resultat d’una enquesta feta a 4.500 barcelonins sobre la sensació de seguretat a la ciutat. 

Segons les dades d’aquesta enquesta, no arriba al 20% les persones que denuncien fets delictius dels quals són víctimes a la ciutat de Barcelona. Tenint en compte aquesta dada, doncs, sabent que les dades sobre fets delictius només es poden fer a partir de les dades de denúncies, aflora una xifra negra, un gruix molt important de delictes que si bé es produeixen a Barcelona, com que no són denunciats, queden amagats de les estadístiques oficials.

De l’enquesta publicada aquesta setmana es desprèn que només el 17,9% de les persones van presentar denúncia, percentatge que ha anat baixant en els últims anys. Les persones que més denuncien són la gent gran, de més de 65 anys. En canvi, i sempre segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, els joves (16-29 anys) i els estrangers són els que menys denuncien. Els fets no consumats, que queden en temptativa, només es van denunciar, l’any 2021, un 7% d’ocasions

"La policia no podrà fer-hi res"

Segons les respostes dels enquestats, els motius per no denunciar són, en 3 de cada 4 víctimes, creure que la policia no hi podrà fer res. En 2 de cada 4 s’hi suma també la poca confiança en la justícia. I, encara més preocupant, un 50% de les víctimes també creuen que és molt complicat denunciar i per això no ho fan.

EuropaPress 3728807 varios agentes guardia urbana barcelona frente jovenes ambiente festivo 22
Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en una imatge d'arxiu / Lorena Sopêna

Tornant a les dades de fets delictius registrats els darrers anys, que l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, van presentar amb cert cofoisme a inicis de juliol, assegurant que els fets delictius havien baixat en relació amb l’any 2019, que va ser un any rècord, amb Barcelona completament fora de control, es torna a demostrar que són dades fatals. No només per aquesta xifra negra de delictes que els ciutadans de Barcelona ja no veuen ni útil denunciar, sinó per la comparació, que si es fa amb 2018, encara està molt per sobre de les dades dels darrers anys. 

Quina és la zona més perillosa de la ciutat de Barcelona?

Segons la mateixa enquesta de l’Ajuntament de Barcelona, Ciutat Vella és la zona més perillosa de la ciutat. Un 33,9% de veïns que diuen que han patit algun delicte, una xifra que està lleugerament per sota del 45% que ho va dir l’any 2019. Els districtes de Sant Martí, l'Eixample, Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi segueixen aquest rànquing de dubtós honor. 

En nombres absoluts, l'Eixample i Ciutat Vella concentren prop del 40% de la victimització. De fet, Ciutat Vella ha patit 110 delictes per cada 100 habitants, mentre que l'Eixample n'ha patit 43 per cada 100 habitants. El 48% dels delictes passen al mateix districte de residència de la víctima.

La ciutat de Barcelona, cada cop pitjor en seguretat

Tot i això, els ciutadans també aproven el servei que donen tant la Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra amb una puntuació de 6,5 i 6,9, respectivament. Els que millor valoren la policia són la gent gran i els estrangers de fora la UE, seguits de les persones de nivell socioeconòmic baix, amb notes entre 7 i 8. Els que pitjor valoren la policia són els joves. 

El que sí que tenen clar els veïns de Barcelona és que la seguretat ha empitjorat. Així ho creuen el 35,6% dels enquestats. Des de 2018, cada cop hi ha menys gent que creu que la seguretat va a millor a la ciutat de Barcelona. Només un 6% dels veïns, segons l’enquesta de l’Ajuntament de Barcelona, creuen que ha millorat la seguretat a la capital de Catalunya. Un 41% dels ciutadans se senten en perill quan passen per carrers o parcs solitaris, segons l’enquesta.