Rere un petit aparador del carrer d’en Robador, al Raval de Barcelona (districte de Ciutat Vella) es troba Creadoness, un projecte sense ànim de lucre que dissenya productes tèxtils sostenibles. La botiga és l’espai, la porta d’entrada als qui passen per aquest carrer i es fixen en les bosses de mà, moneders o motxilles que s’exposen. Si hi entres, però, descobreixes un taller amb una filera de màquines de cosir amb un tret diferencial, teixeixen vincles molt especials entre les dones que li posen fil a l’agulla. Dins un teixit comercial que cada vegada es va fent més petit, aquesta botiga recorda que a Barcelona existeixen encara alguns llocs que queden fora dels reclams de la demanda turística i del consumisme guiat per les modes.
📚 Casa Fahrenheit 451, la llibreria independent del Born sense “best-sellers”
Les costureres formen part d’un programa social formatiu per dones migrades en situació de vulnerabilitat que volen tenir noves oportunitats socials i laborals en el món del tèxtil. Són dones que han patit violència de gènere o exerceixen la prostitució. Durant sis mesos, el taller es converteix en un espai per tractar de donar-los una nova forma d’existir, de transformar-se, empoderar-se personal i socialment i resistir a l’opressió que en molts casos porten amb elles com a dones refugiades o demandants d’asil.
Dos camins amb una mateixa meta
El programa, finançat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, té dos itineraris formatius que es realitzen dos cops la setmana durant quatre hores cada dia. Ambdós tenen com a eix principal l'aprenentatge de tècniques de costura. El primer itinerari, però, amb classes de màrqueting, emprenedoria o desenvolupament del producte té l’objectiu final que les participants creïn un producte o marca pròpia relacionat amb el tèxtil com a projecte d’autoocupació. A partir d’aquesta unitat mínima viable poden començar a emprendre i tirar endavant un negoci propi, s’han ideat des de tops esportius, fins a pijames per a talles grans o accessoris per gossos. En canvi, el segon itinerari està més centrat en la inserció laboral de les dones en empreses ja constituïdes, pel que se’ls ensenya habilitats com buscar o abordar una entrevista de feina.
L'eix del programa és treballar en la dona com a persona
Els dos formats coincideixen en el fet que les habilitats i formacions relacionades amb la costura, tot i que són imprescindibles, estan supeditades al més essencial i l’eix del programa, treballar, en primer lloc, en la dona com a persona. Silvina Merino, coordinadora de Creadoness, confessa que “no es tracta de saber fer un currículum al Canva, això és el més senzill i l’últim que es fa, primer necessitem focalitzar-nos en l’empoderament de les persones, si no, tampoc podran sostenir-se en l’activitat laboral”. És per això que es treballa des de diferents perspectives per acompanyar-les en la superació de la vulnerabilitat i l’opressió que porten a l’esquena. S’utilitza, per exemple, la tècnica de l’artteràpia, en què sense mediació de la paraula i a través del llenguatge artístic, sigui la costura, pintura o qualsevol altra expressió, es pot guiar o reconduir les concepcions d’una mateixa. D’altra banda, també s’utilitza el mètode del teatre de les oprimides, una disciplina que a través del teatre social es representa i s'incentiva a una persona que ha rebut moltes opressions a transformar-se i a canviar la seva realitat.
Cada itinerari té una capacitat per a 12 persones amb nivell mitjà alt de costura. “Rebem més de 200 mails i fer-ne la selecció és la part més dura”, confessa la Silvana. L’alta demanda respon a la falta de propostes semblants a Barcelona que abordin a la dona en situació de vulnerabilitat de forma integral, personal, social i laboralment. Creadoness té vinculacions amb entitats i serveis públics adreçats a la mateixa comunitat, per la qual cosa de seguida difonen la convocatòria a les usuàries que poden estar interessades.
On l'ètica i l'estètica es troben
La botiga del Raval té la funció d’incorporar a la fase de producció a les dones que han acabat les formacions i han assolit uns estàndards de qualitat adequats. La venda de productes, per tant, és només la punta de l’iceberg de l’entramat del projecte, és el que es veu, però no el gruix de l’activitat.
Treballar per la marca permet trencar el cercle de la pobresa
De fet, el primer programa social va néixer el 2018, dos anys més tard, la Silvina explica que es van adonar que sense un motor i empoderament econòmic és molt més complicat aconseguir un empoderament real i complet, va ser llavors, a finals del 2020 quan va néixer la botiga Creadoness. Treballar per la marca permet a les participants del programa finançar els seus projectes d’emprenedoria o aconseguir els primers ingressos i trencar així amb el cercle de la pobresa. Tant les més veteranes com les que acaben de finalitzar la formació poden venir a cosir per la marca.
La col·lecció més recent, inaugurada al Nadal de 2023, inclou bosses de mà, motxilles i fundes per a dispositius mòbils, entre altres. Tots els productes estan recoberts per la part interna amb teixits reciclats de bàners publicitaris, aportant-los impermeabilitat. El cercle és l’element en comú de tota la nova gamma, per la Silvina, es tracta de la figura més difícil de dibuixar i cosir. Segons ella, aquest fenomen és una paradoxa del que és Creadoness, “a vegades el tèxtil social està associat a baixes qualitats, nosaltres volem reivindicar que l’ètica i l’estètica poden anar de la mà”.
Exposició Bud Na Bud
L’associació també participa en activitats educatives en la línia de la mediació cultural a partir de tallers i projectes artístics. És el cas de l’exposició Bud Na Bud o Havia o no hi havia una vegada, que va finalitzar el febrer passat.
Un projecte que amb fil i agulla donava veu, un dret que se'ls havia negat
El 21 d’agost de 2021 els talibans van reprendre el poder a l'Afganistan, privant a les dones de la majoria de drets humans fonamentals. Dos anys més tard, 13 dones afganeses refugiades de guerra arribaven a Barcelona i topaven amb un projecte que amb fil i agulla els donava veu, un dret que se’ls havia negat. Durant dos anys, aquest grup de dones va reunir-se setmanalment per a tirar endavant un projecte comú. El primer any es va dedicar exclusivament al treball intern, a fer front al dol migratori i a les situacions de violència viscudes al seu país d’origen. El segon any, el projecte es volia fer visible, l’objectiu final era crear una exposició que expliqués a través de la costura i l’art del bordat, una tradició artesanal a l’Afganistan, una part de la realitat viscuda per les dones amb edats, situacions, passats i històries diferents però un punt en comú. Totes van coincidir que el tema central de l’exposició havia de girar al voltant de l’educació. Per a això, es va simular una aula amb maniquins que portaven un hijab blanc, cada peça estava brodada per una de les integrants del grup i volia ser una autorepresentació de l’experiència educativa o falta d’ella. En total, se’n van exposar 17, ja que algunes en van brodar dos, simbolitzant “el contrapès de la pèrdua del dret però també, la resistència a través de la cerca d'alternatives per seguir educant-se”.
A més, les dones que sabien parlar millor el castellà van organitzar visites guiades per a aprofundir en el significat de l’exposició. El projecte es va presentar al MACBA 2024-2025 en el marc del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. Segons el que explica la Silvina, gràcies a aquesta iniciativa, moltes de les participants van poder trobar una comunitat que les comprenia, “van adonar-se que no eren les úniques afganeses refugiades a Barcelona”. També, recorda que la Sharifa Ghafoori, una de les integrants del grup que és doctora, va recomanar que “quan et sentis malament, no vagis al metge, sinó amb persones que hagin passat pel mateix que tu”. L’objectiu era crear una xarxa comunitària i es va aconseguir.
Creadoness, "un espai de resistència"
Cadascun dels productes tèxtils que ofereix Creadoness està fet artesanalment amb material sostenible i té un disseny i una elaboració úniques, de fet, si decideixes comprar-ne un, serà diferent de tota la resta, ja que, fets a mà, hi ha detalls que els fa singulars. La Silvana defineix Creadoness com un “espai de resistència”, un lloc on es combat l’opressió i les violències a partir d’una nova manera d’existir. Dones que han viscut sempre en posicions d’inferioritat es troben un espai per igualar-se. Amb fil i agulla, comencen a teixir una nova història.
