L’àrea metropolitana de Barcelona s’enfronta de ple als grans desafiaments del segle XXI: l’emergència climàtica, l’escassetat d’aigua, l’increment de les temperatures i la necessitat urgent de garantir un habitatge digne i assequible reduint les desigualtats socials. Davant d’aquesta realitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha consolidat un model de transformació urbana basat en un canvi de paradigma: dissenyar el territori des de la sostenibilitat, la cohesió social i la qualitat arquitectònica. Lluny d’entendre l'urbanisme i l'edificació com a simples respostes immediates, l'administració metropolitana planifica projectes destinats a perdurar més de 150 anys, capaços d’adaptar-se a les necessitats de les generacions futures.
Aquest model es fa visible en l’exposició “Futur immediat: transformar l’espai públic metropolità”, emmarcada en la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026, que es pot visitar a l’Antiga Terminal de Drassanes de Barcelona fins al 25 d'octubre. La mostra recull com l'experiència de 40 anys es projecta en el present i el futur mitjançant criteris científics i de disseny compromesos amb l'interès general.
Descarbonització i resiliència: el nou full de ruta ambiental
La construcció de la metròpolis del futur passa obligatòriament per minimitzar la petjada ecològica de qualsevol intervenció urbana. El març del 2024, l'AMB i l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) van presentar el Protocol de sostenibilitat de projectes i obres, una guia pionera estructurada en 19 criteris ambientals que ja s'aplica en totes les fases d’urbanització i edificació. Aquesta eina fixa ràtios i límits concrets per mitigar el canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes a escala local, com l'efecte illa de calor o les sequeres de llarga durada.
L’objectiu de l'estratègia de descarbonització és doble: d'una banda, reduir el consum energètic i fomentar les energies renovables; de l'altra, promoure l’economia circular i dissenyar solucions arquitectòniques passives que no depenguin de sistemes de climatització convencionals. A les promocions d'habitatge públic de l'IMPSOL, això es tradueix en l'ús d'atris, galeries bioclimàtiques i ventilació creuada, així com en la construcció industrialitzada amb materials de baixa petjada de carboni com les estructures de fusta o la terra compactada.
A més, la relació de l'administració amb els usuaris dels habitatges públics no s'acaba amb el lliurament de claus. Mitjançant un sistema de monitoratge permanent en promocions seleccionades —on es registren dades de temperatura, humitat i CO₂— es constata que un ús adequat d'aquests sistemes passius pot arribar a millorar en quatre graus la temperatura interior (més calor a l'hivern i més frescor a l'estiu). L'AMB acompanya el veïnat amb pedagogia i manuals d'ús eficient per consolidar hàbits quotidians responsables.
L’habitatge com a infraestructura social permanent
El nou paradigma de l'AMB entén que l'habitatge protegit no serveix només per satisfer una emergència habitacional, sinó que s'ha de concebre com una infraestructura social permanent o un equipament públic més de la ciutat. Per aquest motiu, els projectes trenquen radicalment amb la lògica jeràrquica del segle XX. S’eliminen els passadissos tradicionals per donar pas a estances desjerarquitzades de dimensions similars que es comuniquen de forma franca, permetent una flexibilitat absoluta dels espais: una habitació pot ser dormitori, zona de joc o espai de treball segons el moment vital de la unitat de convivència.
Aquesta innovació tipològica també incorpora la perspectiva de gènere. Espais associats històricament a l'ús domèstic, com la cuina o la bugaderia, es dissenyen de manera oberta i amb la mateixa qualitat espacial que la resta de la llar per permetre que més d'una persona hi realitzi tasques simultàniament.
Actualment, l’IMPSOL té en marxa importants promocions que exemplifiquen aquest model:
-
Molins de Rei (35 habitatges): Un edifici en torre construït amb fusta prefabricada de CLT i qualificació energètica A, on la cuina és el cor de la llar i s'integra una galeria semiexterior que actua com a coixí tèrmic convertible segons l'estació.
-
Montgat (67 habitatges): Un projecte singular que s'adapta a un solar romboidal i a una topografia complexa mitjançant un sistema modular de murs de càrrega fets amb blocs de terra compactada. Inclou passeres d’accés articulades al voltant de patis circulares renaturalitzats i tipologies en clúster.
-
Sant Boi de Llobregat (42 habitatges): Organitzat al voltant d'un atri central que funciona com a xemeneia climàtica, articulant passeres assolellades i espais de relació col·lectiva.
-
Sant Vicenç dels Horts (39 habitatges): Habitatges de lloguer assequible per a joves integrats en l'entorn natural del Parc del Pi Gros, lliures de passadissos i construïts amb materials duradors com els blocs de terra compactada.
-
Viladecans (120 habitatges): Distribuït entorn d'un atri bioclimàtic central interconnectat amb un parc, unificant en un únic espai passant la sala d'estar, el menjador i la cuina.
A banda de les noves edificacions, s'aposta de forma decidida per la rehabilitació d’antics edificis per a habitatge dotacional, com els projectes del Passatge de Pons a l’Hospitalet o el carrer del Pla a Sant Feliu, enfortint el sentiment de comunitat. La innovació social arriba fins i tot a la creació de clústers habitacionals (on unitats privatives comparteixen cuines o sales de socialització) i a l'impuls d'espais col·lectius com bugaderies i sales de lectura compartides que optimitzen recursos i combaten la solitud no volguda.
Espai públic resilient: l’exemple del litoral i el patrimoni històric
L'estratègia urbana de l'AMB busca naturalitzar, relligar i recuperar els valors existents dels municipis de la metròpolis per millorar la qualitat de vida quotidiana de la ciutadania. Dues de les grans obres en marxa a la línia de la costa i el teixit urbà consolidat demostren com la resiliència es tradueix en fets concrets.
A Badalona, la reconstrucció del Pont del Petroli s'ha convertit en un símbol de l'adaptació climàtica. Destrossat pel temporal Gloria el gener del 2020, el nou pont —de 234,5 metres de longitud— s’ha redissenyat conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) mitjançant simulacions a escala i assajos en 3D. El resultat és una plataforma final en forma d’anella rodona, amb superfícies inclinades i hidrodinàmiques més resistents als impactes de futurs temporals marítims de gran magnitud. L’obra, finançada a través del Programa d'Actuacions de Cohesió Territorial (PACTE), no només assegura una infraestructura vital per al passeig ciutadà, sinó que preserva una icona del passat industrial del litoral metropolità nord.
D’altra banda, a l’Hospitalet de Llobregat, l'AMB lidera la transformació de les antigues Naus de Can Trinxet per convertir-les en una nova Oficina d'Atenció Ciutadana i seu de la Regidoria del Districte III. Més enllà d’un espai administratiu digital i accessible, el projecte rehabilita el patrimoni industrial catalogat i urbanitza el voltant creant una gran plaça pública que funcionarà com a refugi climàtic. Seguint el Protocol de sostenibilitat de l’AMB, les instal·lacions comptaran amb separació de xarxes on les aigües pluvials es recolliran en un dipòsit soterrat per subministrar el reg de les noves zones enjardinades.
A Cornellà de Llobregat, la rehabilitació de la històrica masia de Can Maragall segueix una línia similar, recuperant la tipologia original de la masia catalana i reactivant el seu comportament energètic tradicional mitjançant els seus propis sistemes passius (murs gruixuts d’alta inèrcia tèrmica i ventilació vertical).
Així mateix, a Cerdanyola del Vallès, l'AMB executa el futur complex del Poliesportiu Riu Sec. Aquest equipament esportiu aprofita la seva pròpia estructura arquitectònica amb lluernes i policarbonat a les façanes per matisar la radiació solar i garantir il·luminació i ventilació naturals, a més de comptar amb plaques fotovoltaiques d’autoconsum, sistemes de reaprofitament d'aigües pluvials i una coberta enjardinada no transitable per fomentar la biodiversitat i millorar l'aïllament de l'edifici.
Finalment, la gran remodelació de l'Avinguda d’Alfons XIII a Badalona materialitza l'aposta per la mobilitat sostenible. Reduint els carrils de trànsit de quatre a dos, s’amplien significativament les voreres, s'incorpora un carril bici bidireccional connectat amb el teixit metropolità i es recupera el caràcter arbrat de l'històric eix de la N-2.
Naturalitzar el territori: l’aposta per les infraestructures verdes i blaves
Els espais fluvials són els grans connectors ecològics de la metròpolis de Barcelona, unes infraestructures verdes i blaves que necessiten ser alliberades de la pressió humana per tendir a l’autoregulació. En aquest eix s’emmarquen diferents actuacions de gran importància ambiental.
El projecte ReViuBesòs proposa la recuperació ecològica i paisatgística de la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià de Besòs a través de solucions basades en la natura. L’actuació es fonamenta en la construcció d'un canal paral·lel al riu que distribueixi l'aigua i protegeixi zones de refugi de fauna, la restauració de les llacunes de la llera amb vegetació autòctona riberenca i la creació d'una innovadora bassa d’aigua salina al marge esquerre. Aquesta llacuna salada, obtinguda fent aflorar l’aigua mitjançant l'excavació del terreny, propiciarà un ecosistema ideal per a comunitats vegetals halòfiles i per a la reintroducció del fartet, una espècie d'animal amenaçada que havia desaparegut del riu. Compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad a través del cofinançament dels fons FEDER.
Aquesta intervenció es complementa amb la segona fase del Refugi de Biodiversitat del riu Besòs, que s'estén cap al nord captant l'excedent d'aigua de la sèquia del Rec Comtal per derivar-lo cap a llacunes permanents. El projecte també obre connectors ecològics subterranis i canals d’aigua per gravetat que connecten el teixit fluvial de forma segura per a la fauna amfíbia i els petits mamífers amb espais com el Parc Natural de la Serralada de Marina i el llac naturalitzat del parc de Can Zam.
A la zona del Vallès, el projecte de l'Espai fluvial del riu Sec a Ripollet transformarà l'aiguabarreig d'aquest riu amb el riu Ripoll en un gran parc fluvial de 18.000 m². Mitjançant l'eliminació dels talussos de formigó existents i la remodelació topogràfica del terreny, es revertirà la degradació d’un paisatge fragmentat per crear zones de laminació d’aigua de pluja, àrees de refugi de fauna i un pas fluvial inundable que completarà l’anella verda d’un municipi connectat de manera sostenible a peu i en bicicleta.
Projectes Europeus: de la cooperació local al lideratge internacional
La transformació d'un territori tan complex requereix l'articulació de plans integrals i finançament europeu, un àmbit on l'AMB exerceix un lideratge reconegut. El pla d’actuació integrat IMPULS Besòs, alineat amb l’Agenda Urbana metropolitana i cofinançat amb fons FEDER, preveu una inversió de 15 milions d’euros per regenerar socialment, urbanísticament i climàticament un total de vuit barris vulnerables de Badalona i Sant Adrià de Besòs. El pla s'estructura a través de tres eixos: un eix cívic per millorar l'habitabilitat a l'entorn de la C-31; un eix històric que promou la regeneració urbana de l'antiga N-2 incorporant el bus metropolità intel·ligent, carrils bici i un laboratori d'innovació urbana; i un eix blau destinat a la naturalització del passeig fluvial del Besòs.
D'altra banda, el projecte europeu TopSec, finançat per la European Urban Initiative (EUI) i coordinat per l’AMB amb un consorci d'empreses, universitats i institucions, investiga un model revolucionari de cobertes amb vegetació adaptada al clima mediterrani. A diferència de les cobertes verdes convencionals —que demanen un manteniment exigent i un reg permanent—, TopSec aposta per un disseny constructiu lleuger d'economia circular. Utilitza substrats fets a partir de la revalorització de residus orgànics provinents del contenidor marró recollits de forma selectiva i transformats en biocarbó (biochar), capaç de retenir l'aigua eficientment i reduir la despesa energètica en climatització dels edificis.
Actualment, s'estan monitorant les espècies resistents a l'estrès tèrmic i la sequera en parcel·les experimentals a la Zona Franca, uns resultats que serviran per instal·lar quatre cobertes pilot a l'àrea metropolitana: en un edifici d’oficines de Barcelona Regional, a l’escola CEIP Alexandre Galí de Cornellà, en una promoció d’habitatge de l'IMPSOL a Viladecans i a la planta de tractament de residus Ecoparc 3 a Sant Adrià de Besòs.
En definitiva, des de la construcció d'habitatge social fins a la transformació i millora fluvial, passant per l'execució d'espai públic, l'AMB dissenya un model de metròpolis on la qualitat arquitectònica deixa de ser una mera expressió estètica per convertir-se en l'eina fonamental per construir un territori climàticament responsable, cohesionat i preparat per al futur immediat.