Al número 89 del carrer del Comte Borrell, al barri de Sant Antoni de Barcelona (districte de l’Eixample), hi havia, fins al febrer passat, un establiment històric, Confeccions el Rellotge, una botiga de moda masculina que va viure una època d’or als anys vuitanta del segle XX amb la venda de pantalons texans. La seva ànima era Evaristo Sender, que va morir el passat mes d’abril a noranta anys i que va impulsar un negoci històric iniciat per la seva mare als anys vint del segle passat amb una parada als Encants del Mercat de Sant Antoni. Aquella parada ja es va dotar d’un element distintiu que va acabar definint el negoci, un rellotge que sobresortia i identificava el negoci.
Aquell rellotge, situat inicialment com a reclam de la parada dels Encants, es va convertir en una identificació també d’una primera botiga situada al carrer Riera Alta, al Raval i, des del 1982, en un nou establiment al carrer Comte Borrell, ja amb el nom de Confeccions el Rellotge i, també amb un rellotge com a reclam comercial. Ara bé, amb el tancament del negoci al febrer, al barri ha sorgit una inquietud sobre el futur d’aquest element icònic que simbolitza el comerç local, amb una campanya que reclama a l’Ajuntament de Barcelona la seva catalogació i protecció: “No volem que es perdi, perquè és un símbol del barri i també és un símbol del comerç de Sant Antoni”, explica Jordi Arias, president de Sant Antoni comerç, en declaracions a ElNacional.cat.
Jordi Arias, president de Sant Antoni Comerç: “No volem que es perdi, perquè és un símbol del barri i també és un símbol del comerç de Sant Antoni”
El tancament de l'establiment al febrer, que va suposar la fi “d’una botiga emblemàtica del barri de Sant Antoni”, explica Arias, va provocar una pregunta immediata: “Que passarà amb el local i que passarà amb el rellotge?”. Sant Antoni Comerç, com a entitat que aglutina els comerciants del barri, va entomar la pregunta i encapçala una campanya ciutadana per salvar aquest rellotge que ha acompanyat els veïns del barri durant més de quaranta anys: “Els veïns estan acostumats a mirar l'hora”, precisa Arias, i per defensar que aquest costum es mantingui —tot i que dimarts passat el rellotge estava aturat— s’ha reclamat al consistori que “cataloguin el rellotge com a petit objecte d'interès de la ciutat i que d'aquesta manera no es perdi, encara que canviï la propietat o els llogaters”.
Un rellotge no catalogat ni protegit
En tot cas, actualment el rellotge no està catalogat ni té cap protecció especial, ja que segons han detallat fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per ElNacional.cat, “no compleix amb els requisits necessaris” que exigeix Paisatge Urbà. en tot cas, el que sí que hi ha és la disposició del consistori a “traslladar a la nova propietat la voluntat que es mantingui l'element”. De fet, a petició dels comerciants del barri, l’Institut Municipal de Paisatge Urbà va valorar la protecció del rellotge, “amb resultat negatiu”, però igualment l’Ajuntament demanarà a la futura propietat que tingui sensibilitat per protegir-lo.
Davant d’aquesta situació, la intenció dels comerciants de Sant Antoni és la de “continuar pressionant l'Ajuntament perquè el cataloguin com un objecte d'interès”. “Volem que el rellotge es quedi en aquesta ubicació, inclús ens agradaria que hi hagués una placa amb un homenatge a l'Evaristo, que va ser un dels creadors de Sant Antoni Comerç i creiem que s'ho mereix”. Ara bé, el mateix Arias apunta a un pla B si al final la nova propietat vol retirar el rellotge: “Tenim un associat, una rellotgeria, que ens ha dit que estaria interessat a tenir el rellotge i si no, el podríem posar a la seu de Sant Antoni Comerç”.
Ara bé, com que mentre no es protegeixi legalment el rellotge l'última paraula la tindrà el nou llogater del local, la petició d’Arias és esperar que aquest “el valori”. “Si l'Ajuntament no el cataloga, almenys que la predisposició del nou llogater sigui que es quedi el rellotge”. De moment, el rellotge històric del carrer Borrell s'enfronta a un futur incert, això sí, amb la defensa de veïns i comerciants i, si més no, la predisposició de l’Ajuntament a demanar a la futura propietat que el mantingui en un emplaçament que ha marcat les hores del barri de Sant Antoni des de l’any 1982.