El barri de Sant Antoni del districte de l’Eixample de Barcelona, tradicionalment una zona residencial i comercial marcada per la presència del mercat del mateix nom, arrossega des de fa uns anys un munt de problemes que l’han convertit en el barri més complex d’aquest districte. Per posar-hi remei, el passat mes d’agost l’Ajuntament de Barcelona va activar un pla de xoc per mirar de posar fre a una sèrie de dinàmiques incíviques i problemes de convivència que, de fet, van fer llançar un crit d’alerta a quatre entitats que reclamaven al consistori fermesa a l’hora d’afrontar els problemes en que es trobava immers un barri.
Les entitats signants del comunicat: Mercat de Sant Antoni, Unió de comerciants SOM Sant Antoni, Encants de Sant Antoni i Fundació ONG de Veí a Veí, a les quals es va sumar l’Associació de Veïns de Sant Antoni, apuntaven com a problemes més greus l’existència de mercats de la misèria a la ronda de Sant Pau; de venda il·legal d’aliments a la ronda de Sant Antoni; partits informals a la via pública, i consum de drogues a la via pública, en un entorn que s’ha vist perjudicat per una reforma no del tot reeixida de la ronda de Sant Antoni o l’existència d’una superilla tàctica convertida en focus de degradació i incivisme. El barri, tot plegat, s’ha trobat a l’ull d’un huracà de problemes on també s’han patit onades de robatoris, augment de persones sense llar i problemes de convivència.
“Mai ho havíem viscut al barri”
Totes aquestes afectacions tenen una incidència clara en el teixit comercial d’un barri tradicionalment abocat a l’establiment de proximitat, tant al doble mercat de Sant Antoni, és a dir, parades de producte fresc i parades d’encants, centrades sobretot en el producte tèxtil, com a tot l’entorn. La degradació del barri comporta una mala imatge que crea incertesa sobre el futur dels negocis. Lídia Núñez, presidenta de Som Sant Antoni, col·lectiu que aplega més de 230 comerciants, assenyala que el barri ha arribat a un “punt límit”. “Mai ho havíem viscut al barri”, assegura en declaracions a ElNacional.cat, apuntant que s’han hagut de mobilitzar per fer front a les “campanyes de robatoris dels últims temps” i la situació de “gent punxant-se al carrer a qualsevol hora del dia”.
Com una de les impulsores del manifest de les entitats per forçar el pla de xoc de l’Ajuntament, Núñez apunta que la situació del barri ha arribat fins a situacions que posen en perill la salut pública, com ara “venedors ambulants de peix fresc i de verdures” -una pràctica que s’havia detectat també al Raval-, i la consolidació dels “mercats de la misèria”. “No podem normalitzar aquesta situació” insisteix Núñez, que exigeix a l’Ajuntament celeritat a l’hora d’aplicar el pla de xoc: “La primera setmana vam veure presència policial important, però hem tornat de vacances i ja no la notem tant, mentre que la brutícia i el sensellarisme va augmentant”.
El sensellarisme: “Enviar-los a un altre lloc no resol el problema”
De fet, un dels problemes que viu el barri és el del sensellarisme, un problema que, en tot cas, no se soluciona només des de la seguretat, sinó també des de “l’abordatge social”. “No ens serveix de res que escombrin a la gent sense sostre, ni que treguin la dosi a la gent que és addicta a la droga”, explica, també en declaracions a ElNacional.cat, Rafa Martínez, president de la Fundació de Veí a Veí, una ONG de Sant Antoni que des del voluntariat ofereix serveis d’ajuda al veïnat que més ho necessita, i que considera que “enviar els sense llar a un altre lloc no resol el problema”.
Aquesta ONG, que també va impulsar el manifest de protesta, es dedica, entre altres activitats, a repartir menjar entre els més necessitats, i també mira d’ajudar la gent que viu al carrer. De fet, Martínez relata dos casos, el de l’Alba i la Cristina, dues dones que viuen al carrer i a les quals “cal ajudar a trobar una sortida”. De fet, des de Som Sant Antoni, Lídia Núñez relata el cas d’un home “que sabia quatre idiomes, feia dos mesos que estava al carrer i va trobar feina, i va ser impossible trobar un lloc per dutxar-lo”, recordant que les persones sense llar arrosseguen tres problemàtiques: “la drogaddicció, la manca d’habitatge i els problemes psíquics”.
De fet, Sant Antoni s’ha convertit en un exponent dels problemes de la Barcelona actual, un epicentre on es conjuren diversos factors, entre els quals el veïnatge del Raval, com a via de fugida de lladres i petits traficants de droga, però també víctima d’una gentrificació galopant. De fet, Martínez assenyala la paradoxa que la “renda familiar disponible a Sant Antoni ha pujat”, perquè ha estat al preu de “fer fora gent d’aquí amb menys diners”. “La ciutat comença a ser molt hostil amb qualsevol persona que guanyi menys de 1.500 euros”, assenyala, apuntant un dels problemes més greus pel que fa a l’accés a l’habitatge.
Pel que fa a la superilla, Núñez apunta que “si hi ha carrers pacificats i la gent pot estar-se més, s’embruten més, perquè el carrer convida a estar-hi, i per això cal actuar més en la neteja, però és fàcil culpar el sensellarisme, però el problema és l’incivisme de la gent”. Martínez rebla el clau d’aquest punt assegurant que si “la gent es vol punxar, la superilla és un lloc còmode per fer-ho, i hi ha zones on trobes moltes xeringues”, una derivada d’un model urbanístic que, amb tot, també “crea un ambient supermaco, amb famílies i nens de totes les condicions socials jugant”.
Pendents del pla de xoc
El pla de xoc que ha posat en marxa l’Ajuntament de Barcelona té com a base vint punts presentats per les mateixes entitats veïnals, i entre els quals s’inclouen mesures com el reforç del dispositiu policial i l’increment dels dispositius de neteja, així com el seguiment per part del Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP) a les persones que pernocten a la zona. També s’ha dut a terme, en el marc d’unes obres a la xarxa d’aigua freàtica, la retirada d’elements de mobiliari urbà a la zona de la superilla, pendent d’una reurbanització que deixi enrere l’etapa d’urbanisme tàctic que ha contribuït a degradar el barri.
Davant aquestes actuacions, les entitats de Sant Antoni s’ha compromès a fer un seguiment “punt per punt” de com es desenvolupa el pla de xoc, apuntant que “a partir de l’octubre hem de saber si funciona o no”. Per a Núñez, s’ha arribat a una situació de “crispació” i apunta que “la gent que ve de fora ens diuen que el barri ha canviat molt,” però malgrat tot, confia que el pla de xoc serveixi per revertir la situació: “Soc optimista i vull recuperar l’orgull de ser de Sant Antoni”. “S’ha anat deixant passar fins que al final ha esclatat”, apunta Martínez, que també espera resultats per recuperar un barri “que els veïns considerem el millor del món”.