Joaquim Nadal (Girona, 1948) era historiador, es va fer polític, i ara que ha reprès la tasca científica, observa la situació política de Catalunya amb la perspectiva pròpia de l’acadèmic. Tanmateix, ha estat incapaç de desentendre’s i acaba de publicar les seves reflexions en un opuscle titulat Catalunya, mirall trencat (Ed. Pòrtic, 9,90€), que acaba amb un seguit de propostes “per desencallar”. El que ve a continuació són repreguntes a les afirmacions que fa al seu llibre.
El rei Felip VI va tenir una oportunitat i la va perdre. Son pare la va tenir i la va saber aprofitar
"Els escenaris s’han anat deteriorant quan semblava que ja havíem tocat fons."
El pitjor està per venir?
Em temo que sí. Tres vegades vaig pensar que havíem tocat fons, però hi havia un doble fons. El terra es mou.
"La dialèctica dels extrems escombra els matisos."
Qui són i on són els moderats?
Em costa de trobar-los. Els que ho eren s’han deixat arrossegar per la polarització. Convergència va acríticament del bracet de la CUP i incomprensiblement el PSC s’ha acostat al PP.
"El problema no és Catalunya, sinó Espanya (…). Ara seria Espanya abans morta que compartida."
¿Com es canvia Espanya si no es deixa canviar?
Tard o d’hora haurà d’assumir que té un problema que ha de resoldre. A Madrid circula un autobús contra els indults dels líders sobiranistes i Andalusia viu una campanya hardcore sobre Catalunya.
L’1 d’octubre vaig anar a votar, però allò no va ser un referèndum homologable que legitimi res
"La moda de menystenir el règim del 78 (...) amb arguments molt febles."
Té alguna cosa a veure l’esperit de la transició del 78 amb el règim polític actual?
Sí. La continuïtat d’un sistema de llibertats públiques convencionals. El 78 va trencar amb el franquisme. Sí que s’observen ara incrustacions de l’antic règim, però no es pot afirmar que tot el que és espanyol és franquista i tot el que és català, demòcrata.
"El PSC tampoc ja no és el PSC."
¿Què és?
S’ha aprimat. Ha perdut múscul. Ha perdut molta gent pel camí, intel·lectuals sobretot. El PSC és una caricatura del que havia estat.
Em va semblar una barbaritat que CDC permetés llençar Artur Mas a la paperera de la història per ajuntar-se amb una organització anticapitalista i pancatalanista
"El sobiranisme és un moviment interclassista i mesocràtic."
¿És possible que les classes mitjanes facin la revolució?
No. Justament per això som on som. A diferència del que va ser l’Assemblea de Catalunya, el sobiranisme aplega classes mitjanes, però no ha incorporat les classes subalternes, el que abans en dèiem la classe obrera.
"La CUP (...) ha arrossegat el bloc sobiranista per aquest camí."
¿Artur Mas no havia d’haver fet el pas al costat?
Em costa jutjar Artur Mas. Ara, em va semblar una barbaritat que Convergència permetés que el llencessin a la paperera de la història per ajuntar-se a continuació amb una organització anticapitalista i pancatalanista amb la qual cap dels meus amics convergents hi combrega.
El PSC és una caricatura del que havia estat... incomprensiblement s’ha acostat al PP
"El silenci de les elits les fa responsables per omissió o submissió."
¿Sap d’algun representant d’alguna elit que hagi fet algun moviment que no sigui demanar la rendició dels sobiranistes?
Alguna elit s’ha mullat. El Cercle d’Economia almenys ha fet una proposta, tot i que ja sé que molts la interpreten com una de rendició. Ara, només cal recordar aquell acte de l’IESE per reivindicar l’aeroport. No va servir per a res i, des de llavors, les elits, aquelles mateixes veus, no han estat capaces de plantar cara a l’Estat en temes similars.
"Revertir la situació vol dir (...) acceptar que l’escalada de la fugida endavant no tenia pensada cap alternativa."
Creu que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras haurien de demanar perdó, o dimitir?
Jo no demano dimissions, però sí que crec que Puigdemont i Junqueras haurien de reconèixer que es va tibar la corda sense una solució per a l’endemà.
Les elits [catalanes] no han estat capaces de plantar cara a l’Estat
Propostes per desencallar: (1) “L’Estat reconeix que va ser un error polític la repressió de l’1 d’octubre.”
El PSOE volia reprovar Soraya Sáenz de Santamaría, però va parlar el Rei i es va acabar tot. El Rei ha de rectificar o hem d’esperar la República espanyola?
El Rei va perdre l’oportunitat. El seu pare la va tenir i la va aprofitar. Felip VI la va perdre. I la repressió va ser un error dels polítics no dels policies. Els policies van obeir ordres, com fan totes les policies.
(2) “L’Estat pren la iniciativa per l’alliberament dels presos.”
De debò creu que el consens espanyol és, ara i aquí, possible?
Si algú s’hi posa, tot és possible. Ara mateix, si es donés llibertat provisional als presos, abans dels judicis, els exiliats haurien de tornar perquè el seu paper ja no tindria sentit.
Jo no demano dimissions, però Puigdemont i Junqueras haurien de reconèixer que es va tibar la corda sense una solució per a l’endemà
“Acord sobiranista de renúncia a la via unilateral.”
García Margallo ha dit fa poc que Espanya mai no marxarà pacíficament de Catalunya. Vostè creu que sí?
No sé com marxarà Espanya, però sí que crec que el 6 i el 7 d’octubre es va cometre un error. Puigdemont creu que havia d’haver declarat la independència llavors, i jo opino tot el contrari. Si hagués convocat eleccions, ara no seríem on som i ells, tampoc.
Però vostè va anar a votar l’1 d’octubre.
Sí, però cal reconèixer que allò no va ser un referèndum homologable que legitimi res.
La conclusió?
Cal una segona transició. Si un falangista com Adolfo Suárez i un republicà com Josep Tarradellas van ser capaços d’arribar a un acord, per què hauria de ser impossible quelcom de semblant ara mateix?
I mentrestant, què fem?
El Govern de la Generalitat no s’ha de distreure de la governació en ús de les competències que encara té. Exercir l’autogovern, treballar el dia a dia, no és incompatible amb la defensa dels objectius nacionals, sinó tot el contrari.