Entrem al despatx d’Andreu Mas-Colell situat al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. S’han acabat els protocols, les reunions de govern, les polèmiques dels pressupostos, les tensions del FLA i les crítiques per les retallades. Tornen les aules. L’exconseller d’Economia i Coneixement encara s’està adaptant a la seva nova vida com a professor emèrit i ho fa amb la tranquil·litat d’un lluitador que no pretén descansar mai. Somriu de plenitud, canalitzant el nerviosisme enèrgic que encara li segueix corrent per les venes. La jubilació és un avorriment.

No contempla l'opció de quedar-se a casa, amb dormir vuit hores en té prou. Les prestatgeries estan pràcticament buides, només l’acompanyen un ordinador, un telèfon i quatre llibres que tot just acaba de col·locar. La seva vida ha estat una transició constant entre les seves dues grans passions: la política i les universitats. I a l'hora del pati, l'economia. 

Un dia, el president de la Generalitat de Catalunya li va proposar de ser conseller i va deixar-se endur per la seva vocació pública. I al cap de set anys, tornem-hi. Molts records, però un més especial que els altres: el 9N; i a l'altra banda, un de molt dolent: les dificultats per pagar les nòmines el desembre del 2011. Angoixa i nits sense dormir, però si fes marxa enrere, ho tornaria a fer. Ha estat un privilegi i un repte, però no ho ha passat bé. Ara, el seu neguit irrefrenable ens recorda que no descarta tornar a donar classes. No li agraden els comptes enrere. Accepta qualsevol pregunta menys sobre el quan, encara que a vegades pugui sortir bé. 

La microeconomia i la teoria de jocs l’han acompanyat en les negociacions amb l’Executiu central i, al final, fent un espectacle més propi dels còmics que de la política, sempre han acabat pagant. A Madrid, ni el ministre d'Economia i Competitivitat en funcions, Luis de Guindos, ni el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, també en funcions, Cristóbal Montoro, no li han passat el raspall. Símptoma que les coses estan clares. Un grapat d'elogis de seducció que sí que va viure el president Josep Tarradellas, però que va aconseguir trampejar amb mestratge. Primer precedent del qual en tenim constància. 

Acabat de tornar del parèntesi polític, es prepara per seguir presentant batalla a les universitats i als centres d’investigació econòmica. Respectuós amb la gestió d’Oriol Junqueras, no deixa de mirar l’actualitat política pel retrovisor. Al davant, ha detectat dos problemes a l'educació: la sobrequalificació de l’estudiant universitari i l’aversió a la formació professional. Resistent, però, amb les seves fermes conviccions, ja hi té solució: ampliar l’oferta laboral d’un i potenciar l’altra. Més qualitat que quantitat. 

Després de pràcticament una hora i tres quarts, ens acomiadem i li dono records per a la seva dona, Esther Silberstein, amb qui comparteixen la passió per l’ensenyament. Ell argumentava amb ritme harvià els pressupostos al Parlament, on l'objectiu era un aprovat i, a poder ser, amb bona nota i bona cara. Mentre que ella, brillant i propera alhora, convertia les derivades i les integrals en una pel·lícula d’entreteniment. Per a tots els públics. Aprendre és fàcil si t'ho expliquen bé. 

Andreu Mas-Colell, l'exconseller i ara, de nou, professor des de la distància d'un despatx buit, o qui sap si des de la proximitat d'un auditori ple, ha fet política com viu i viu per ensenyar. Punt i a part.