Espanya travessa una d'aquestes setmanes en què costa ordenar la realitat sense sentir vertigen. Veníem de l'impacte per la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra i, gairebé sense marge per assimilar-ho, esclata el sumari de Leire Díez, amb àudios, reunions, missatges i noms que apunten directament al cor del poder.
A això se suma el cas del germà de Pedro Sánchez, les polèmiques converses conegudes aquests dies i la sensació creixent que les institucions estan atrapades en una guerra de clavegueres, interessos i supervivència política.
La ciutadania observa atònita. Molts no arriben a entendre tots els detalls, perquè cada dia apareix una peça nova. Però el poc que es va coneixent ja és prou greu perquè a qualsevol li vinguin ganes de sortir corrents.
El problema és que no podem sortir corrent. Hem de mirar, entendre, exigir explicacions i preguntar-nos què queda de la representació política quan els qui haurien de servir el país semblen més ocupats a protegir-se a si mateixos.