El Tribunal de Comptes reclama més de 5 milions d'euros per la promoció exterior del procés independentista català. Concretament, la secció d'Enjudiciament ha assenyalat per al pròxim dia 29 de juny la formalització de les imputacions, encara que una de les vocals del Tribunal ha manifestat un vot particular expressant que considera que no hi ha lloc per a aquest procés. No és l'única quantitat que es demana, ja que hi ha un altre expedient on s'assenyala uns altres gairebé cinc milions d'euros, per la qual cosa la suma total s'acosta als 10 milions.

L'expedient s'ha obert contra els presidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de contra el vicepresident Oriol Junqueras i contra els consellers Andreu Mas-Colell, Raüll Romeva, o Jordi Turull, entre més d'una trentena de càrrecs i funcionaris de l'administració catalana.

El procés està en fase preliminar i algunes de les defenses de les persones cridades a declarar han assenyalat el Tribunal de Comptes qüestionant-lo com a òrgan fiscalitzador i jurisdiccional. A més s'al·lega també en alguns casos indefensió, ja que l'expedient està compost per milers de carpetes i no estan detallats amb claredat els conceptes pels quals se'ls exigeix responsabilitat a cadascun.

En principi hauran de lliurar les quanties que se'ls demanen, sent tornades en cas que finalment l'assumpte no arribi a condemnar-los. Això suposa una clatellada innegable a l'economia personal de cadascuna de les quaranta persones cridades a declarar. L'assumpte ha estat tan sorprenent i de tal gravetat, que hi ha hagut un suport massiu, per exemple de firmes internacionals entre les quals es troben premis Nobel (concretament 33) en solidaritat i suport a Mas-Colell.

Des d'ERC, l'eurodiputada Laura Castel ha considerat que aquesta actuació és un assetjament econòmic davant del Consell d'Europa i ha titllat l'òrgan de ser "franquista". El govern espanyol ha afirmat que estudiarà com deslliurar els líders del procés de les multes del Tribunal de Comptes. Concretament el ministre Ábalos considera que aquests càrrecs són pedres al camí per al procés de diàleg amb la Generalitat.

Unes declaracions que deixen clar que el Tribunal de Comptes no està en absolut coordinat amb el govern espanyol, sinó més aviat al contrari. Per entendre bé què és el que està passant, és important saber què és el Tribunal de Comptes i, sobretot, qui el compon. Així podrem saber per què des d'ERC s'han fet aquestes apreciacions i per què el ministre Ábalos ha considerat el que acabem de veure.

La Constitució espanyola de 1978 atribueix al Tribunal de Comptes la fiscalització del sector públic i l'enjudiciament de la responsabilitat comptable. El Tribunal de Comptes es configura a la Constitució com el suprem òrgan fiscalitzador de la gestió economicofinancera del sector públic.

Com es configura el Tribunal de Comptes?

Són òrgans del Tribunal de Comptes el President, el Ple, la Comissió de Govern, les Seccions de Fiscalització i d'Enjudiciament, els Consellers de Comptes, la Fiscalia i la Secretaria General. L'Interventor i el Servei Jurídic de l'Estat tenen el caràcter d'òrgans de suport i d'altres òrgans que actuen en el Tribunal.

Els nomenaments dels seus càrrecs han estat molt criticats, perquè recauen en els dos principals partits polítics: PP i PSOE. Per això, s'ha qüestionat per altres formacions la falta de representativitat de l'arc parlamentari. La majoria dels membres ha recaigut en nomenaments a instàncies del Partit Popular, i ara coneixerem alguns dels perfils que formen part d'aquest interessant tribunal.

L'any 2018 la comissió de govern va ser renovada en complir-se el seu mandat i per primera vegada en la història democràtica va passar a estar controlada totalment per consellers del Partit Popular.

Fem repàs:

  • Presidenta: Excma. Sra. Doña María José de la Fuente i del Carrer. Neboda del ministre franquista Licinio de la Fuente. Dues cosines seves, filles del ministre, també treballen en el Tribunal. De fet, això no és una cosa rara, ja que s'estima que el 10% del personal que treballa en la institució, d'uns 700 en total, o sigui, unes cent persones, són familiars o amics entre si.

  • Senyor Javier Medina Guijarro. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Senat). Proposat pel PP. 4 sentències i 2 interlocutòries de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem li han donat la raó al funcionari que li va denunciar, amb la qual cosa va impedir que Medina col·loqués el seu germà en una plaça de subdirector, excel·lentment remunerada. Les quatre sentències van acabar el 2017 en una condemna de 38.000 euros al Tribunal de Comptes per aquestes resolucions contràries a dret i el continu incompliment dels mandats del Suprem. Encara que l'escàndol va ser pel seu germà, que continua treballant allà. Però no és l'únic: una germana, María Consuelo Medina, la seva esposa, María del Carmen Higueras, i una parenta llunyana de la seva esposa, María Pérez Michaus treballen en la institució.

  • Senyor José Manuel Suárez Robledano. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Congrés) també proposat pel PP. El seu nom també ha ocupat titulars de premsa per un nomenament que va ser finalment tombat pel Suprem. Concretament el de Pérez-Cruz Martín, que ni tan sols havia sol·licitat la plaça. La sentència, 590/2019 de 30 d'abril, de la que ha estat ponent el magistrat Pablo Lucas Murillo de la Cueva, diu de forma molt clara que "el Tribunal de Comptes ha resolt l'adjudicació del lloc de treball amb una justificació inconsistent".
  • Senyora María Antonia Lozano Álvarez. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Congrés). Nomenada pel PSOE. Ha redactat la sentència condemnatòria Ana Botella i els seus regidors de Govern per la venda de 18 promocions d'habitatges de l'Empresa Municipal d'Habitatge (EMVS) al fons Blackstone va ser proposada per Esquerra Unida. Col·lega de despatx en la seva joventut de Manuela Carmena. Com tots sabem, Ana Botella finalment no va ser condemnada perquè el mateix Tribunal de Comptes va revocar aquesta sentència inicial fent valer el pes dels consellers afins el PP. Els dos consellers que sumen majoria i que han votat a favor de l'absolució són Margarita Mariscal de Gant —exministra de Justícia en el govern de José María Aznar, marit d'Ana Botella i José Manuel Suárez Robledano.
  • Excma. Sra. Doña María Dolores Genaro Moya. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Senat). Proposta pel PSOE. Precisament és una de les veus discordants en l'assumpte que ara mateix s'investiga. Segons el vot particular d'aquesta Consellera: "no sembla que existeixi una extralimitació de l'acció exterior exercida per la Generalitat en relació amb l'àmbit competencial que li correspon".
  • Senyor Manuel Aznar López. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Senat). El cognom segur que et sona. Normal. És germà més gran de l'expresident del govern del PP, José María Aznar. Sobren més comentaris.
  • Senyora Margarita Mariscal de Gante i Tafaner. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Senat). Exministra d'Aznar. Filla de jaime mariscal moreno, durant el franquisme va ser els anys 40 i 50 membre de la policia política (Séptima Brigada Regional de la Divisió d'Investigació Social de Saragossa) i jutge des de 1960, titular del jutjat d'ordre públic núm. 1 de Madrid (1966-1974), encarregat de jutjar els opositors a la dictadura. Durant uns mesos va ser Director General de Règim Jurídic de Premsa (1975). La seva última destinació, abans de la seva jubilació forçosa el 1988, va ser President de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional. El 2018 el seu germà José Manuel, Comissari en cap del districte de Ciutat Lineal a Madrid, se li va obrir una investigació per esbrinar les raons de la presència de l'inspector de la Brigada Polític Social en el franquisme Antonio González Pacheco—conegut com a Billy el Niño i acusat de tortures com convidat a l'acte del Dia de la Policia a la comissaria que ell dirigeix en Ciutat Lineal.
  • Ramón Álvarez de Miranda García. (Nomenament: B.O.E. de 21/07/2012; Congrés). Fill de l'expresident del Congrés i ex-Defensor del Poble Fernando Álvarez de Miranda. El 1979, amb 24 anys, es va convertir en el diputat més jove del Congrés per UCd.

Serveixi com a mostra l'aquí presentat, sense enfonsar més, encara que podríem, en les denúncies públiques sobre l'endogàmia, les condemnes del Suprem i les decisions que en molts casos s'han considerat arbitràries o tendents a salvar els pròxims per fer-nos una idea de quin perfil té aquest òrgan i fins a quin punt pot ser que estigui actuant, possiblement de manera prevaricadora, en una campanya política d'assetjament i demolició a l'independentisme. Sobretot ara que el govern espanyol ha apostat pel diàleg i la normalització de les relacions amb el Govern de la Generalitat.

És un òrgan realment independent o les afinitats polítiques poden confirmar les sospites plantejades?