Espanya crema pels conflictes d'interès: el fracàs d'un model que beneficia uns quants
Aquesta setmana Espanya continua cremant. No només pels focs que continuen arrasant la part oest de la península, sinó que també parlo del foc, de la demagògia, de l'especulació i dels conflictes d'interès que converteixen cada tragèdia en una oportunitat de negoci.
Les dades són demolidores: 348.000 hectàrees han cremat ja en el que va de 2025, segons el sistema europeu EFFIS. És la pitjor xifra en tres dècades. Perquè ens fem una idea, hem perdut una superfície equivalent a gairebé mig País Basc només aquest any. I el més dramàtic: en tot just 13 dies d'agost hem cremat 300.000 hectàrees. Casualitat? No ho crec.
El teatret polític mentre Espanya crema
Mentre els nostres boscos es consumeixen, els nostres polítics es dediquen a allò de sempre: el teatre. Sánchez proposa un "gran pacte d'estat" contra el canvi climàtic, i el PP el rebutja anomenant-lo "cortina de fum". Ambdós tenen part de raó. És cortina de fum, sí, però no per les raons que diu el PP.
És cortina de fum perquè cap no parla de les veritables causes d'aquest desastre. Cap no esmenta que Espanya ha retallat un 51% el pressupost de prevenció d'incendis en tot just 13 anys. De 364 milions el 2009 a 175 milions el 2022. Mentrestant, l'extinció es manté estable en 417 milions anuals.
Saben què significa això? Que el negoci està a apagar el foc, no en prevenir-lo. Cada hectàrea que s'apaga costa 19.000 euros. Cada hectàrea de prevenció, tot just 2.000. Per cada euro en prevenció n'estalvies cent en extinció. Però clar, on és el negoci allà?
La falsa transició energètica: quan les "solucions verdes" són el problema
Aquí ve el que ningú no s'atreveix a dir. Ens han venut la transició energètica com la salvació del planeta. I mentrestant, estem destrossant el món rural amb el pretext de salvar el clima.
Les dades són esgarrifoses: el 2024 les macroplantes solars ja ocupaven més de 50.000 hectàrees de terra agrícola a Espanya, i a Andalusia el 69% de les plantes fotovoltaiques estan sobre terres d'alta productivitat. A Jaén hi ha previstos més de 20 projectes que eliminaran més de 100.000 oliveres centenàries.
De veritat algú creu que arrencar oliveres de 200 anys per posar plaques solars fabricades a la Xina és ecològic? Que convertir terres de cultiu en deserts industrials salvarà el planeta?
El cercle viciós de l'abandonament programat
La trampa està perfectament dissenyada. Primer, s'ofega la vida rural: es treuen serveis, es posen traves burocràtiques insalvables, es dificulta el manteniment tradicional de les muntanyes. Els ramaders no poden fer transhumància, els agricultors no poden netejar les seves finques sense permisos eterns.
Resultat: despoblació. Sense gent que cuidi el territori, sense pastors que mantinguin nets els tallafocs naturals, sense agricultors que vigilin les seves terres.
Segon acte: arriben els incendis. Sense manteniment, qualsevol espurna es converteix en apocalipsi. I quan tot crema, apareixen les "solucions": més tecnologia, més empreses d'extinció, més pressupost per a bombers.
Tercer acte: l'especulació verda. Sobre les cendres arriben els projectes d'"interès públic" per salvar el planeta. Parcs eòlics, macroplantes solars, infraestructures "ecològiques" que curiosament beneficien els mateixos fons d'inversió internacionals.
Els veritables números del fracàs
Mentre Espanya crema, Finlàndia – amb condicions molt més complicades – destina el 70% del seu pressupost forestal a prevenció. Resultat: 6.445 hectàrees cremades el 2025 davant les nostres 348.000.
El secret finlandès? Invertir a cuidar el territori abans que es cremi. Nosaltres fem el contrari: retallem prevenció i multipliquem extinció.
Però clar, a Finlàndia no hi ha tant negoci especulatiu. Allà no arrasen boscos centenaris per posar plaques solars. Allà encara entenen que el millor tallafoc és una societat rural viva.
Les macrocauses judicials: la resistència s'organitza
Per sort, no tot és negatiu. La plataforma SOS Rural i Ecologia i Llibertat han anunciat una macrocausa judicial nacional contra l'especulació verda en terres agrícoles. Comencen per Lopera, a Jaén, on volen arrasar 100.000 oliveres per a un projecte solar.
El seu missatge és clar: això no és transició energètica, és especulació disfressada d'ecologia. I tenen raó. Quan el mateix model que destrueix el territori es presenta com a solució per salvar-lo, estem davant del frau més gran de la nostra època.
El model que mata Espanya
El problema de fons és que Espanya viu de crisis programades. Crisi sanitària, crisi energètica, crisi climàtica... Totes es converteixen en oportunitats de negoci per als mateixos de sempre.
En sanitat: desmantellen la prevenció i privatitzen la curació. En energia: destrueixen l'autosuficiència i venen dependència. En medi ambient: provoquen desastres i facturen solucions.
El patró és idèntic: crear el problema, vendre la solució, cobrar dues vegades.
La solució real que ningú no vol aplicar
Volen que Espanya deixi de cremar? La recepta està clara:
1. Revertir la despoblació rural de veritat. Serveis públics, connectivitat, suport real al sector agropecuari. No propaganda, sinó polítiques efectives.
2. Apostar per la prevenció, no per l'espectacle de l'extinció. Com fa Finlàndia: 70% prevenció, 30% extinció.
3. Regular de veritat l'especulació verda. Prohibir macroplantes en terres agrícoles fèrtils. Prioritzar autoconsum i comunitats energètiques davant multinacionals.
4. Recuperar la gestió tradicional del territori. Els tallafocs naturals els feien els pastors, no les màquines.
Conclusió
Espanya continuarà cremant mentre els conflictes d'interès dirigeixin aquest país. Mentre el negoci estigui a crear problemes per després vendre solucions. Mentre confonguem especulació amb ecologia i teatret polític amb lideratge.
Les dades no menteixen: fa dècades que fem el contrari del que funciona. Retallant prevenció, expulsant població rural, destruint agricultura per posar plaques solars... I després ens estranyem que tot cremi.
El foc que devora Espanya no és només climàtic. És el foc d'un model econòmic depredador que converteix cada tragèdia en oportunitat de negoci. I fins que no entenguem això, continuarem veient cremar el nostre futur mentre d'altres es forren venent-nos fum.
Espanya crema perquè a alguns els convé que Espanya cremi. És així de simple i així de dramàtic.