Els esdeveniments que hem viscut aquesta setmana, en l'inici del curs legislatiu, evidencien que la situació política de l'estat espanyol ha canviat molt en comparació al que era, on les grans majories passaven el seu rodet i, amb el "trágala", imposaven el seu criteri.
Ara, els escons no aconsegueixen sumar prou com per imposar, mitjançant decrets del govern, la seva opinió.
Aquesta primera sessió de dimecres ha estat l'evidència que, ara, al govern espanyol li tocarà asseure's a negociar, dialogar, comprendre i respectar que hi ha altres punts de vista i que no viuen sols. És, precisament, el millor reflex de la societat de l'Estat: on els territoris tenen reptes ben diferents, objectius molt diferents i maneres d'entendre les solucions als problemes diverses.
Per això, el que va passar dimecres mereix una reflexió profunda. Sobretot, basada en el respecte. No s'ha de menysprear ningú, per "petit" que sigui.
L'independentisme català dels de Puigdemont ha donat una lliçó de política, i no és la primera vegada. La qüestió ara és si estem preparats per a això.