A la Xina no es caminen amb miraments: saben (com França, com els Estats Units i fins i tot com Bill Gates) que les nuclears tindran un paper clau a l'hora de garantir la continuïtat del subministrament en el nou paradigma energètic que es dibuixa i, per això, no en deixaran ni un de sol dels seus recursos sense explotar. Així, acaben de començar a extreure urani de l'aigua del mar.
A Hainan
El projecte s'ha activat al sud del país, a l'illa d'Hainan. La planta industrial, construïda per la Corporació Nuclear Nacional Xinesa, ocupa una superfície de 670 metres quadrats i en la iniciativa, que es va començar a gestar el 2019, participen fins a catorze instituts nacionals d'investigació. Les autoritats xineses calculen que, amb l'actual ritme de consum, els recursos provats d'urani s'esgotaran en un segle i donen per fet, també, que els diferents mars i oceans contenen fins a 4.500 milions de tones d'urani. No es tracta tanmateix, de la primera experiència: als anys 90, la Japan Atomic Energy Agency va activar un projecte similar i, des de 2011, els Estats Units han activat diferents estudis des del seu Departament d'energia.
Com funciona?
En ser la concentració d'urani present a l'aigua de mar molt baixa, el procés es fonamenta en una propietat fisicoquímica dels sòlids i els líquids que es denomina adsorció i consisteix a retenir o concentrar sobre una superfície àtoms, molècules o ions d'altres substàncies sòlides i fluides en contacte amb la mateixa superfície. L'absorció, al contrari, implica la penetració es substàncies fluides a la massa d'un sòlid. Així, la Xina està provant d'identificar substàncies amb propietats adsorbents (granit, plom o, fins i tot, ferro) que siguin capaces de concentrar urani marí. Es tracta, en definitiva, de mecanismes similars als que es fan servir per eliminar partícules sòlides de l'aigua potable. En funció de com es desenvolupin els assajos en curs, la Xina creu que el 2050 podria estar en condicions d'activar un projecte d'extracció a gran escala