D'avis, com tothom, jo en tenia dos. A un, Manolo, el vaig conèixer poc, però d'ell compta el meu pare, Manolo també, alguna història que les hi porta. Pel que sembla, no era home de morigerats costums i, sent ja més gran, un metge li va prohibir gairebé tot el que li agradava. Mesos després de la prohibició; a la qual, per descomptat, no va fer cas; el meu pare el va acompanyar a veure el metge i, per a la seva sorpresa, van veure els dos que el que atenia era un altre metge. Mentre el meu pare, molt correcte, preguntava que havia passat amb l'altre doctor, el meu avi reia i va riure encara més quan li van explicar que l'anterior doctor, que ni fumava ni bevia, havia mort. El meu pare, avui encara, es riu explicant que en tot moment va tenir clar de què es reia el seu pare. Jo, encara que imagino que ell mai no va saber mai res d'aquest singular karateka, dono per assegurança que, d'haver sabut que Bruce Lee es va morir per beure massa aigua, hauria rigut també.
Excés d'aigua
Doncs sí...molt dir alló de be water, my friend i, al final, tant del líquid element va ser letal per a Bruce. Quan li van fer l'autòpsia, van comprovar que havia mort per culpa d'un edema cerebral, que no és cap altra cosa que l'acumulació excessiva d'aigua al cervell. Quan això succeeix, l'aigua acumulada augmenta el volum de la mes encefàlica i, també, la pressió que el crani exerceix sobre ell fins al punt que qualsevol cop pot resultar mortal. Fins ara, ningú no sabia què va ocasionar aquell edema, però ara ja sí que se sap: Bruce, a diferència del meu avi, bevia massa aigua.
Investigadors espanyols
L'explicació, cal aclarir-lo, és de moment només una hipòtesi que ha formulat un equip espanyol de nefròlegs (metges del ronyó) de la clínica Jiménez Díaz que, analitzant diferents dades recollides al seu dia sobre el personatge, han suggerit que Bruce Lee va consumir més aigua de la que el seu cos podia processar i va patir una hiponatrèmia, una intoxicació per consum excessiu d'aigua que, sigui dit, és molt rara en persones joves i sanes, tret que la quantitat de sodi que tenen al seu cos sigui molt baixa. El normal per a qualsevol adult és beure uns tres litres al dia, però Bruce en prenia més: menjava molta fruita, molta verdura, molt arròs i una mica de brou i, a més, fumava molta marihuana (que li feia set) i la seva dieta era pobra en sal, per la qual cosa els seus ronyons no produïen massa orina. Si li sumes a tot això que també li donava als opioides i que l'exercici intens que practicava produïa hormones antidiürètiques, les possibilitats de patir una insuficiència renal eren clares. I amb insuficiència renal, no pots eliminar bé tot l'aigua que consumis. En definitiva, que Bruce va morir per beure molta aigua, menjar massa sa i no ser molt amic de la sal. El meu avi, que d'aigua i menjar saludable no en prenia gaire i de la sal, com tots els avis, sí, no tenia aquests problemes. Tindria, segurament, molts d'altres, però dono per fet que, d'haver sentit a en Lee dir allò de Be Water poc abans del seu fatal desenllaç, hauria rigut, com poc, bastant.