L'arma es diu railgun, canó de rails o canó rail i les bales que dispara no requereixen ni pólvora ni explosius. El tub allotja dos rails electromagnètics que acceleren un projectil fins que surt de la boca de l’arma a 7.242 km/h, més de dos kilòmetres per segon. Els projectils pesen només 9,5 kg i poden travessar set planxes d'acer de 5 cm d'ample, on hi deixen un forat de 13 centímetres de diàmetre a cada una.

Dit d’una altra manera: cavalcant aquesta bala faries la volta al món en cinc hores i mitja. Mentre en un canó convencional, la bala perd acceleració moments després de la ignició de la pólvora, en un canó rail el projectil guanya velocitat a mesura que avança pel tub de 9,7 metres de llargada.

“És un meteorit”, diu el periodista de The Wall Street Journal que ha pogut assistir a una presentació reservada del canó rail.

"Canviarà la forma en què lluitem", diu l'almirall Mat Winter, cap de l'Oficina de Recerca Naval dels EUA.

El Pentàgon espera que aquesta nova tecnologia mantingui l’avantatge dels EUA respecte a Rússia i la Xina en el camp de batalla i que els permeti transformar l'estratègia militar actual en el seu benefici.

Ofensiva i defensiva

En iniciar el programa del canó rail, la Marina dels EUA volia una arma ofensiva molt potent per foradar la cuirassa dels vaixells i tancs enemics i arrasar bases terroristes a distància. El Pentàgon vol ara desenvolupar el seu potencial per rellevar els actuals (i cars) sistemes de míssils antimíssils amb una opció més barata i eficient. Aquesta versió interceptora del canó rail no estarà llesta fins d’aquí a deu anys si tot va bé.

No és una preocupació debades. Els EUA han mantingut el seu domini militar en l'últim quart de segle sobretot perquè disposen d’armes de precisió i baix risc humà (per a ells), com ara míssils i bombes guiades, sistemes d’intercepció de míssils i els drons.

El monopoli de la precisió està a punt d'acabar. Xina ja està perfeccionant un míssil balístic antibucs. Rússia ha impressionat els militars nord-americans amb la potència i precisió dels míssils de creuer desplegats a Síria i la punteria de la seva artilleria a Ucraïna.

El canó rail és una de les respostes a aquesta preocupació i el Pentàgon ja hi ha abocat 450 milions d’euros els últims deu anys. Ara se’n vol gastar 720 milions més per polir el sistema i adaptar-lo a tots els canons aptes de la seva artilleria i de la seva Marina.

Endollat al corrent

L’arma encara ha de superar molts obstacles tècnics abans no sigui plenament apta per al combat.

Protegir el desenvolupament d’aquesta arma és la primera dificultat. Xina i Rússia veuen el canó rail i altres avenços en la defensa antimíssils EUA com una greu alteració de l'equilibri de forces en contra seva. Els hackers xinesos i russos tenen el canó rail com a prioritat, segons la Defensa dels EUA, i ja han provat de penetrar en els sistemes informàtics del Pentàgon i dels seus proveïdors per pispar els secrets de la nova arma.

Tècnicament, un dels problemes del canó rail és el consum. Simplificant, és un electrodomèstic: funciona endollat al corrent. Però no qualsevol corrent, sinó una planta que genera 25 megawatts, potència amb què es podrien abastir 18.750 famílies. Només un vaixell de l'Armada, el creuer de combat classe Zumwalt, té avui aquesta capacitat. El primer d'aquests bucs va entrar en servei la setmana passada.

El subsecretari de Defensa dels EUA, Robert Work, mira el forat fet pel projectil

L’altre problema és la precisió. Colpejar un míssil amb un projectil és encara un gran desafiament. El canó rail ha millorat aquesta capacitat gràcies als avenços civils en supercomputació que aplica per apuntar l’arma i a la tecnologia dels telèfons intel·ligents per guiar el projectil mitjançant el GPS.

Altres prestacions de la nova arma són, senzillament, estratosfèriques. Els actuals canons de sis polzades (15 cm) de la Marina dels EUA tenen un abast de 24 km. Els de 16 polzades (40 cm) dels cuirassats de la II Guerra Mundial podien disparar a 40 km i penetrar nou metres de formigó. El canó rail arriba a 200 km i té una penetració cinc vegades superior.

No hi ha gairebé res que pugui aturar la bala d’un canó electromagnètic.

Sis planxes d'acer perforades per un sol projectil

Una idea del 1980

El canó rail va ser proposat per primer cop dins la Iniciativa de Defensa Estratègica o “Guerra de les Galàxies”, un pla mig fantàstic mig real impulsat per Ronald Reagan que va servir per espantar i desanimar els soviètics. El problema del canó rail de 1980 era que el tub i el sistema electromagnètic havien de substituir-se després de cada tret.

A més de la velocitat, el canó rail té l’avantatge de la capacitat. Un destructor típic de l'US Navy carrega un màxim de 96 míssils de creuer, ofensius o interceptors. Un destructor armat amb un sol canó rail podrà disparar deu cops per minut. El tub i els rails seran útils per a 1.000 trets. La seva potència de foc seria més duradora i s’executaria a un ritme més ràpid.

També té força diferència de preu entre un míssil interceptor (10 milions de dòlars) i una bala de canó rail, carregada amb metralla de tungstè: entre 25.000 i 50.000 dòlars. Una ganga letal.