Una de les grans coses que sempre ha tingut Twitter és la transversalitat, ja que l'aplicació permet que un ciutadà corrent interactuï de tu a tu amb qui consideri i que el destinatari de la invectiva (o del que sigui) pugui respondre-li en segons. Amb Elon Musk de per mig i els seus invents alguns d'encaminats, diu ell, a rendibilitzar una inversió que ningú no té clar per què va escometre, tot sembla, a priori, estar complicant-se. Amb tot, de vegades, hi ha petites històries que demostren com, encara, Twitter serveix fins i tot per a més del que el seu actual propietari imagina. Una d'elles va passar ahir, primer dia de curs, a Viladecans.
Tornada a l'escola
El curs, mentre que en la veïna Aragó ha arrencat avui, va començar, a Catalunya i per als alumnes d'Infantil, Primària i ESO, ahir. Un d'ells, Enzo Broncano, començava les seves classes de quart de Primària d'aquest any a l'Escola Montserratina i, per una d'aquestes casualitats que de vegades es donen, un equip d'informatius de la Sexta es va apropar fins al centre per fer el típic reportatge sobre el primer dia d'escola. Les declaracions d'uns i d'altres no sortien dels habituals llocs comuns: que si quant havien crescut els nens, que si costava molt aixecar-se i que si el primer dia d'escola no es feia res. L'assumpte, tanmateix, va canviar quan a Enzo li van plantar el micròfon davant i li van preguntar per què cal estudiar i que es pot arribar a aconseguir amb això.
- I per a què estudies Enzo? -el va preguntar la reportera-
-Doncs per ser alcalde de Viladecans o, també, pilot de Fórmula 1.
Ser alcalde
Déu n'hi do. La sorpresa va arribar, no obstant això al cap de poques hores, quan el que hauria d'haver estat simple anècdota -poc més que miramamáhesalidoenlatele- va esdevenir una mica molt més important: Carles Ruiz, l'actual alcalde de Viladecans, es va dirigir via Twitter a Enzo i va ser clar: amb allò de ser pilot no anava a poder ajudar-lo, però en el que té a veure amb allò de ser alcalde, sí. "Vine't a veure'm un dia i parlem del que significa". Enzo, m'ha dit el seu pare, està mirant a veure quin dia es passa per l'Ajuntament del seu poble. I tot, gràcies a Twitter i, també, a una criatura que, gràcies als seus pares Pedro i Emi, sap (segons expliquen) anar sempre una mica més enllà que els altres. Bé per ell i, també, per Carles Ruiz, que va mostrar rapidesa de reflexos i, el més important, ganes de fer feliç un nen.