Ningú no té gaire clar perquè es van fer i per a què servien, però, des de 1994, estan catalogades com a Patrimoni de la Humanitat. Quan van rebre aquest reconeixement, hi havia a tot el món unes tres desenes però, actualment, són ja 358. Es pot saber què està passant amb les Línies de Nazca? Doncs molt fàcil: la tecnologia (una de molt concreta) està ajudant-nos a descobrir-ne moltes més i, per descomptat, a catalogar-les i protegir-les.
Gairebé 150 figures noves
Els últims en localitzar noves línies han estat els investigadors de la Universitat de Yamagata, que anunciaven fa no res la localització de 143 nous símbols d'aquest tipus, a les que també es denomina glifs. Un glif és qualsevol símbol gravat, escrit o pintat sobre una superfície per comunicar alguna cosa. El problema és que aquests 143 glifs nous arriben després que, fa tres anys, la mateixa universitat japonesa informés que havia identificat 168 símbols nous. I, sí, tots són a la mateixa zona. Per descomptat, s'han descobert gràcies a una tecnologia que, fa res, no existien: els drons.
Què se suposa que són?
No està clar, per+o és indubtable és que es tracta de símbols traçats per ser identificats des d'altura i que la majoria d'ells es van traçar entre l'any 100 A.C i el 300 de la nostra era. Encara que durant molts anys s'ha indicat que només es podien veure a vista d'ocell, el cert és que són visibles des de turons propers, el que permet indicar que, més que símbols desestafats a ser vists per extraterrestres o éssers prodigiosos amb capacitats voladores, són part d'un paisatge ritual destinat a realitzar ofrenes i cerimònies vinculades amb la gestió de l'aigua, fonamental per a l'agricultura a la zona durant l'època en què es van dibuixar. Per si mateix, eren una de magnífica (i singular) manera de donar les gràcies als déus en qui aquells antics homes creien per les collites que permetien la supervivència d'una cultura que, amb aquests glifs, va demostrar de què era capaç. Són, en certa manera, el mateix que les nostres esglésies i catedrals.