És una de les grans preguntes de la humanitat: estem sols a l'univers? L'estadística suggereix que no; només a la Via Làctia hi ha milions de planetes potencialment habitables. Tanmateix, no hem detectat rastres de vida en cap planeta o asteroide com el 3/ATLAS, per moltes missions que hem realitzat o que hi hagi indicis a Mart. A més, més enllà de vida simple, el més inquietant seria trobar vida intel·ligent.
En un nou article publicat a Nature Astronomy un grup de científics assegura que potser estem passant alguna cosa per alt. Potser hi ha casos en què la vida extraterrestre existeix, o va existir en el passat, però els científics no aconsegueixen detectar-la.
Científics temen que ens estiguem perdent proves de vida extraterrestre
L'anomenada paradoxa de Fermi es basa en una idea tan simple com desconcertant: si l'univers és tan vast i hauria d'allotjar innombrables civilitzacions, llavors resulta estrany que no n'hàgim detectat cap senyal. A partir d'aquesta contradicció sorgeixen diferents hipòtesis.
Una de les més conegudes és la del gran filtre, que planteja que pot existir alguna fase crítica en el desenvolupament de la vida —des del seu origen fins a l'aparició d'intel·ligència avançada— que sigui extremament improbable o difícil de superar, cosa que faria que la majoria de les civilitzacions mai arribin a consolidar-se o a ser detectables.
Una altra idea relacionada és la del silenci còsmic, que proposa que la vida podria ser relativament comuna, però les distàncies entre estrelles són tan enormes i la nostra capacitat d'observació tan limitada que, a la pràctica, l'univers ens sembla buit encara que no ho estigui. O, potser, simplement no tinguem la tecnologia necessària per detectar senyals d'altres civilitzacions.
En l'estudi, els investigadors assenyalen que el gran desafiament de l'astrobiologia no és només trobar vida, sinó interpretar-la correctament. Sovint es parla dels falsos positius, quan alguna cosa sembla indicar vida, però acaba tenint una altra explicació. Però el problema igual o més important són els falsos negatius: senyals reals de vida que passen completament desapercebudes.
Segons l'autora principal, Inge Loes ten Kate, aquest segon cas està infravalorat en la investigació actual. Les raons poden ser múltiples: senyals massa febles, empremtes biològiques que no sobreviuen al temps o instruments incapaços de detectar-les. Fins i tot processos com la geologia o l'atmosfera d'altres planetes poden esborrar o emmascarar aquestes pistes sense que ens n'adonem.
Per això, els autors proposen canviar l'enfocament de cerca, combinant experiments, models i noves estratègies de detecció més específiques, en lloc de buscar només “el que ja coneixem” com a vida. En aquest sentit, la intel·ligència artificial podria tenir un paper clau en trobar patrons que l'ull humà no és capaç de veure, obrint noves possibilitats de detecció.
El problema, adverteixen, és que un fals negatiu no és una cosa menor: podria portar-nos a ignorar mons potencialment habitables o fins i tot a iniciar missions o activitats, com l'explotació de recursos, que destrueixin vida sense haver-la detectat. Una cosa tan simple com no mirar sota una roca, expliquen, pot fer que passi completament desapercebut un ecosistema sencer.
Els investigadors acaben recordant que fins i tot en casos com els minerals de Mart, on s'observen senyals químiques inusuals, encara no sabem si estan relacionats amb processos biològics. Per això insisteixen en la necessitat d'estudiar millor la geoquímica d'altres mons abans de treure conclusions, ja que només així podrem reduir el risc de passar per alt proves de vida que podrien estar just davant de nosaltres.