Enmig dels paisatges pintorescos del nord de Gal·les, s'oculta una de les bateries més grans d'Europa. Durant anys, l'aigua ha fluït a través dels túnels subterranis del poble de Dinorwig, impulsant enormes turbines generadores d'electricitat. Tanmateix, per primera vegada en quatre dècades, aquests canals es troben buits. Però, no t'espantis, ja que el motiu és més que lògic: estan sent sotmesos a una renovació de més d'1.100.000 euros per prolongar la vida útil de la planta.
El pilar fonamental per a l'energia renovable al Regne Unit
Aquesta central, juntament amb el projecte germà a Ffestiniog, localitat de Gal·les, són essencials per al subministrament d'energia neta al Regne Unit. Malgrat comptar amb una tecnologia que supera el segle d'antiguitat, l'emmagatzemament hidràulic per bombatge continua sent un dels mètodes més efectius per emmagatzemar electricitat a llarg termini, garantint a més l'estabilitat de la freqüència a la xarxa elèctrica. Una cosa que al nostre país hauria vingut molt bé fa unes setmanes.
L'emmagatzemament hidroelèctric és un aliat clau en el Pla d'Energia Neta 2030 del Regne Unit, que té per objectiu aconseguir una xarxa elèctrica completament renovable per a finals de la dècada. Tanmateix, el país necessita més capacitat d'emmagatzemament, ja que només disposa de 3 gigawatts d'emmagatzemament a llarg termini. Per assolir l'objectiu, es necessitaran almenys 8 gigawatts, segons l'operador del sistema nacional.

Dinorwig, en aquests moments, és capaç de generar 1,7 gigawatts, però, malgrat l'alta demanda d'emmagatzemament, no s'han desenvolupat nous projectes en dècades a causa dels elevats costos inicials i la falta d'incentius governamentals, que han preferit donar suport a tecnologies com la solar o l'eòlica. Però, en què consisteix exactament la tecnologia de bombatge hidràulic?
Aquesta es basa en la gravetat i funciona de manera senzilla: l'aigua es bomba d'un dipòsit inferior a un de superior, quan l'energia és abundant i barata, i s'allibera quan l'oferta d'electricitat és insuficient, fent girar les turbines per generar energia. Aquesta flexibilitat permet omplir els buits en l'oferta d'energia quan el vent no bufa o el sol no brilla.
A Dinorwig, la caiguda d'aigua és de 500 metres, la qual cosa impulsa amb gran força les seves turbines. Perquè et facis una idea, alguns els túnels són prou grans per a allotjar una casa a l'interior. Des de fa temps, les dificultats econòmiques i logístiques han impedit l'expansió del sistema. Tanmateix, el regulador industrial del Regne Unit, Ofgem, està intentant fomentar nous projectes, la qual cosa podria resultar crucial per desbloquejar la inversió en nous projectes.

La planta de Dinorwig, propietat majoritàriament de l'empresa francesa Engie, estarà en funcionament 25 anys més, en gran part gràcies a la seva reforma, el que garantirà la resiliència energètica del Regne Unit en els propers anys. I és que aquest sistema ja ha demostrat la seva fiabilitat en situacions d'emergència.
Per exemple, durant una apagada massiva a Londres el 2019, l'operador de la xarxa va utilitzar la planta per restablir el subministrament d'electricitat a més d'un milió de clients. Kate Gilmartin, CEO de l'Associació Britànica d'Hidroelectricitat, ha afirmat, en declaracions recollides en Bloomberg, que "l'avantatge de l'energia hidroelèctrica bombada és la seva durabilitat. Està provada, és fiable i fa 120 anys que està allà. Així que aquesta permanència ens dona resiliència futura".