Un parc solar a l'espai? Es tracta d'una font d'energia neta, inesgotable i que ja no sembla tan impossible, segons un estudi publicat a la revista Joule de Cell Press aquest dijous. La idea és antiga, plantejada originalment el 1968, tot i que aleshores era tecnològicament i econòmicament una quimera. Però les coses han canviat en els últims anys, i la Xina, l'Índia, el Japó, Rússia, els Estats Units i el Regne Unit hi treballen activament per fer aquest projecte realitat.
El fet és que uns panells solars espacials permetrien recol·lectar energia continuadament, no com a la Terra, on depenem de la llum que arriba o deixa d'arribar. A més, tal cosa reduiria la necessitat d'Europa d'energia eòlica i solar terrestre en un 80%, i fins i tot abaixaria els costos totals del sistema de xarxa elèctrica del continent entre un 7 i un 15% d'aquí a 25 anys. Finalment, cal destacar que un parc solar com aquest permetria assolir l'objectiu d'Europa d'aconseguir zero emissions netes el 2050. "A l'espai, potencialment tens la capacitat de posicionar els panells solars perquè sempre estiguin orientats cap al sol, cosa que significa que la generació d'energia pot ser gairebé contínua en comparació amb el patró diari a la Terra", diu l'autor principal de l'estudi, Wei He (del King's College de Londres), que afegeix: "I, com que és a l'espai, la radiació social és més alta que a la superfície de la Terra".
Com funcionarien els panells solars espacials?
El funcionament d'aquests panells seria molt similar al dels satèl·lits de comunicacions: orbitarien al voltant de la Terra, girarien per captar de manera òptima els raigs del Sol i s'emetria l'energia a les estacions receptores de la Terra en forma de microones, que després es podrien convertir en electricitat i alimentar la infraestructura de la xarxa existent. En qualsevol cas, el que importa és que "aquest és el primer article que inclou l'energia solar espacial en el marc de transició del sistema energètic", segons He. "Actualment, estem en una fase per transferir aquesta idea innovadora a proves a gran escala i començar a debatre la regulació i la formulació de polítiques", ha afegit.
Per saber si l'energia solar espacial de veritat podria ajudar a l'objectiu de zero emissions netes d'Europa, els científics han fet servir models de la xarxa energètica europea el 2050. Primer, van estimar els costos anuals i el potencial de captació d'energia de dos dissenys d'energia solar espacial de la NASA: un heliòstat i una matriu d'antenes. El disseny de l'heliòstat es troba en les primeres etapes de desenvolupament, però també és cert que té un potencial més alt per capturar continuadament energia solar. Pel que fa a la matriu, està més a prop d'estar tecnològicament preparada, tot i que només pot capturar energia solar un 60% del temps —que no deixa de ser un gran avenç respecte del 15-30% dels panells solars terrestres.
Els reptes que hi ha al davant: abaratir costos
A continuació, els investigadors van comparar escenaris amb i sense energia solar espacial per comprovar si la tecnologia podia complementar o superar altres fonts d'energia renovable a Europa. I això és el que van descobrir: si bé la matriu era menys econòmica que l'energia renovable terrestre en qualsevol escenari, el disseny de l'heliòstat sí que superaria l'energia eòlica i solar el 2050 —sempre que es mantinguin el rendiment i els costos projectats per la NASA. Com hem esmentat abans, s'abaixarien els costos totals del sistema entre un 7 i un 15%, compensaria fins a un 80% de l'energia eòlica i solar terrestre, i es reduiria l'ús de bateries en més d'un 70%, tot i que l'emmagatzematge d'hidrogen encara seria vital durant els mesos d'hivern en algunes regions. Ara bé, per ser rendible, caldria que l'heliòstat fos només catorze vegades més car que els panells terrestres, i que la matriu ho fos nou vegades.
Tot i aquesta relativa ineficiència, cal seguir desenvolupant ambdues tecnologies: "Recomanem una estratègia de desenvolupament coordinada que combini i aprofiti ambdues tecnologies per aconseguir un millor rendiment". "Si primer ens centrem en el disseny d'antenes, podrem perfeccionar les tecnologies d'energia solar espacial alhora que accelerem l'R+D per a dissenys amb una generació d'energia més contínua", afegeix He. El següent pas són les proves a gran escala de la transmissió sense cable, a més d'avenços per permetre que els dispositius es puguin muntar robòticament mentre estan en òrbita. I no ens oblidem d'un altre aspecte clau: les deixalles orbitals i la degradació del sistema, riscos que s'haurien de minimitzar.