Ens estem quedant sense insectes pol·linitzadors silvestres. I no és cosa només d’aquí: és un fenomen que es dona arreu del món. A Catalunya, en concret i al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment pel que fa a abelles i papallones, i en menor grau a sírfids. Així ho demostra l’informe Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya, que recull dades dels darrers sis lustres.
Tres dècades de dades
Gràcies a les dades obtingudes durant més de 30 anys per voluntaris del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), podem saber ara que hem perdut fins a un 70% de les espècies de papallones que vivien a Catalunya, especialment aquelles que vivien a prats i herbassars. Avui, hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades i, d’elles, 12 ja es troben en perill d’extinció, 32 són vulnerables i una està extinta com a espècie reproductora. Pel que fa a les abelles, les més afectades són les més grosses, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d’especialització, tant d’hàbitat com de dieta.
I les causes?
L’informe assenyala com a causes principals d’aquest desfici la pèrdua i fragmentació d’hàbitats naturals, la intensificació de l’agricultura, la urbanització, el tancament de les clarianes en zones forestals i el canvi climàtic. Per a solucionar-ho, caldria recuperar els herbassars i els marges multifuncionals dels camps de conreu, diversificar aquests i atenuar la utilització de plaguicides perjudicials per als pol·linitzadors. Des de la Generalitat, es vol redactar durant aquest any un pla per a revertir la situació.