Del carbó actiu expliquen que és, pràcticament com la pedra filosofal: desintoxica, blanqueja les dents i aquesta fins i tot útil en casos d'enverinament, però el seu ús també implica riscos notables.
L''adsorció'
El carbó actiu té una propietat –la condició de material adsorbent- que possibilita múltiples usos. L'adsorció –que no l'absorció- és la propietat que té un sòlid de d'adherir a les seves parets una molècula que flueix, se li diu "adsorció". Al sòlid se li diu adsorbent i a la molècula, adsorbat. El carbó actiu és 'adsorbent' i, per aquesta raó, serveix per depurar líquids, eliminar toxines de la pell o fins i tot de l'interior de l'estómac d'un ésser viu i, també, per eliminar brutícia acumulada en superfícies com, per exemple, l'esmalt de les dents.
No discrimina
El carbó actiu té propietats adsorbents perquè és una substància extraordinàriament porosa que capta i reté tota mena de substàncies, però el seu problema principal és que no discrimina. Un ús puntual ens ajudarà que la digestió sigui més lleugera, però l'abús pot complicar-nos molt la vida. Ah, i fer-lo servir per blanquejar les dents és una mala idea: es com la brutícia, però també es menja l'esmalt.
No sempre és beneficiós
El cos disposa ja de mecanismes propis per eliminar toxines, ja que el fetge i els ronyons serveixen precisament per a això. Utilitzar a tall de suplement el carbó actiu no és mala idea, però abusar d'ell pot bloquejar l'absorció de determinats nutrients. Fins i tot, pot provocar que determinats medicaments deixin de ser eficaços, ja que el carbó actiu impedeix l'absorció de la substàncies que constitueixen el principi actiu dels mateixos