Internet i les TIC no li proven gaire al català com demostra, per exemple, que el percentatge de joves de 16 a 24 anys que actualment tramet missatges redactats en català mitjançant l’smartphone sigui 17 punts inferior al d’ara fa sis anys. Segons Idescat, menys del 30% dels catalans assegura interactuar sempre o gairebé sempre en la llengua de Ramon Llull quan accedeix a un lloc web. A les xarxes socials, el 41,8% del jovent de Catalunya indicava l’any 2021 no utilitzar el català mai.
Impuls des de les administracions
Per tot plegat, el Govern de la Generalitat s’ha conjurat per trobar solucions per revertir la situació i combatre “la caiguda en el posicionament del català als cercadors d’Internet”. Aconseguir-ho, indiquen des de la Generalitat, “és una prioritat”. Per abordar-ho han activat el que defineixen com a mecanismes de “treball conjunt intensiu amb les entitats de la societat civil que treballen per promoure el català en l’entorn digital” El resultat de les diferents trobades que l’administració ha mantingut amb aquests col·lectius és un nou organisme: l’Aliança per a la Presència Digital del Català.
Què volen fer?
Per encàrrec del Govern, l'Aliança ja treballa en l'elaboració d'un informe sobre aquesta situació, elaborat a partir de l’anàlisi de dades de trànsit en webs que ofereixen contingut en català i en altres llengües. L’objectiu és analitzar la incidència que s’ha detectat als cercadors, que posicionen millor la versió del contingut en un idioma diferent al preferit per l’usuari, fet que castiga el català, i esbrinar-ne les possibles causes. A partir dels primers resultats d’aquest informe, Govern i Aliança determinaran el full de ruta per treballar amb les grans empreses digitals i solucionar el greu problema de posicionament que s'ha plantejat.
Fundació.cat assumeix la secretaria tècnica de l’Aliança i Albert Cuesta n’és el secretari tècnic. Integren l’aliança Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia, Fundació .cat, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà i WICCAC. El món digital, conclouen tots plegats, "és crucial per al futur de la llengua catalana" i, per aquesta raó i en paral·lel a la constitució d’aquest ens, el govern català impulsa projectes com AINA, línies de suport a la inclusió del català en projectes tecnològics i de videojocs i d’impuls a la presència de continguts en català en plataformes audiovisuals o eines per garantir el català en la contractació administrativa digital marquen aquesta línia de treball. Serà suficient? La realitat, arreu, demostra ser sempre tossuda: el perfil de Twitter del nou ens, en el qual es van escriure els primers missatges aquest 21 de març, està encara per sota del miler de seguidors. Queda, per tant, molta feina a fer.