L'obsessió que estableixin els astronautes per Mart no és normal, però és que cada vegada hi ha més informació i dades sobre el famós planeta vermell.
Hi ha a Mart un munt de glaceres que tenen un comportament gairebé idèntic al que es troba a la Terra, una informació que pot servir de moltíssim de cara a futures expedicions.
Informació presenti en el Journal for Geophysical Research-Planets
Isaac Smith, científic i investigador de l'Institut de Ciències Planetàries, va assegurar que les Glaceres de diòxid de carboni s'estan movent per la regió polar Sud de Mart, el que fa que es creïn dipòsits de quilòmetres d'espessor i aquesta és una situació que pot haver passat uns 600.000 anys a l'esmentat planeta.
Encara que els dipòsits de CO2 es van identificar l'any 2011, fins avui no s'havia pogut demostrar que aquests flueixen, igual que les glaceres que es troben a la Terra.
Com es van desenvolupar aquestes glaceres?
Segons Smith, fa uns 600.000 anys el gel del C02 va començar a formar-se al pol marcià. Tanmateix, a causa dels cicles climàtics, el gel va començar a augmentar el seu volum i massa diverses vegades.
Aquesta troballa ho fa a causa que assegura que si el gel mai no hagués fluït seria principalment on es va dipositar i el gel més gruixut tindria tan sols 45 metres d'espessor. Tanmateix, a causa que el mateix flueix costa avall cap a conques i canals en espiral es van formar dipòsits que van assolir fins a un quilòmetre d'espessor.
Hi ha informacions que podrien existir glaceres que tenen uns 200 quilòmetres de llarg i fins a uns 40 quilòmetres d'ample. Tanmateix, el seu punt màxim de moment no el coneixem, ja que podrien haver ocorregut fa uns 400.000 anys quan la deposició era més gran. Ara mateix, el gel està disminuint en massa.
Les informacions que maneja la NASA i les diferents fonts espacials asseguren que Mart, Plutó i la Terra són els únics cossos en el Sistema Solar que se sap que tenen gel i que flueixen activament, tanmateix, no tot el gel funciona de la mateixa manera.