La intel·ligència artificial ja no apareix només en debats sobre el futur de la feina. Per a algunes persones, el seu impacte comença a notar-se avui mateix: menys encàrrecs, menys entrevistes i menys opcions d'accedir a feines de nivell bàsic. Ha arrencat als Estats Units una iniciativa anomenada AI Dividend, un programa que ofereix pagaments mensuals a treballadors que asseguren haver estat desplaçats per la IA.
La proposta és directa. El fons ha començat a enviar 1.000 dòlars al mes durant un any a un grup inicial d'entre 25 i 50 persones. Els seus impulsors ho presenten com una ajuda econòmica, però també com una manera de mesurar què passa quan l'automatització comença a afectar de veritat l'estabilitat laboral.
Un pilot petit amb una pregunta enorme
AI Dividend està impulsat per AI Commons Project i What We Will. El programa parteix amb 300.000 dòlars de finançament inicial i aspira a repartir fins a 3 milions de dòlars al llarg de 2026. A més del pagament mensual, planteja acompanyament, suport comunitari i opcions de reciclatge professional per a aquells que senten que la IA els està tancant portes.
El projecte neix, en part, d'una preocupació cada vegada més visible en certs sectors. Kaitlin Cort, una de les seves impulsores, ha explicat que va començar a detectar el problema en intentar ajudar alumnes de programació a incorporar-se al mercat laboral. La seva impressió és que alguns llocs júniors, sobretot en perfils tècnics, s'han reduït a mesura que les empreses adopten assistents de codi i altres eines d'automatització.
La renda bàsica torna al centre del debat
La idea de respondre a l'impacte de l'automatització amb pagaments directes no és nova. Un dels antecedents més coneguts va ser l'experiment de renda bàsica impulsat per OpenResearch, l'organització amb el suport de Sam Altman. Aquest estudi va lliurar 1.000 dòlars al mes durant tres anys a part dels seus participants i va concloure que els diners ajudaven a cobrir despeses bàsiques i donaven més marge per planificar, però no resolien per si sols problemes estructurals ni garantien millores duradores en estabilitat econòmica.
Això explica per què AI Dividend no es presenta com una solució tancada. Més aviat funciona com una prova en petit format: una manera de posar a prova si aquest tipus d'ajuda serveix realment per esmorteir el cop de l'automatització o si amb prou feines actua com a pegat temporal.
Més que una ajuda, un símptoma
Ara per ara, el programa té una cobertura limitada i està molt lluny de qualsevol política pública capaç de respondre a un canvi massiu del mercat laboral. Però el seu valor no rau tant en la mida com en el que representa. AI Dividend converteix una preocupació difusa en una cosa concreta: pagaments, noms i casos reals de persones que senten que la IA ja està alterant les seves possibilitats de feina.
La gran incògnita és si iniciatives així acabaran sent una raresa simbòlica o l'avançament d'una nova xarxa de protecció davant l'avanç de l'automatització. Perquè la pregunta de fons ja no sona tan llunyana com abans: què passa quan una eina no només ajuda a treballar millor, sinó que comença a deixar part de la gent fora del mercat?