La capacitat del telescopi James Webb d'analitzar amb detall sense precedents l'atmosfera dels exoplanetes ha servit per a una nova troballa que revela la distància entre les tècniques científiques de predicció més avançada i la influència de l'entorn real.
D'acord amb una publicació de Science Daily, desenvolupada per astrofísics de la Universitat de Bristol, en observar el WASP-17b, un gegant gasós del tipus Júpiter calent, ubicat a uns 1.300 anys llum de la Terra, es va descobrir que la seva capa gasosa s'estén molt més cap a fora en un sector que en l'oposat.
Noves tècniques per desentranyar els secrets atmosfèrics del cosmos
Els investigadors van aplicar una tècnica innovadora anomenada cadenes de transmissió, desenvolupada pels astrofísics de Bristol, el Dr. David Grant i la Dra. Hannah Wakeford, per investigar l'estructura atmosfèrica del planeta.
A causa de les característiques de la seva atmosfera, el WASP-17b es troba bloquejat per marea, amb un costat permanentment exposat a la seva estrella i un altre en la foscor; les diferències de temperatura són abismals. Això s'evidencia en la seva atmosfera asimètrica i en la presència d'un bony notable en un dels seus costats.
Respecte a la troballa, l'autora principal, la Dra. Lili Alderson, va afirmar: "Això demostra que els planetes són, de fet, objectes tridimensionals, i que, en orbitar al voltant de la seva estrella, succeeix el que prediem. Anar més enllà dels càlculs computacionals i veure-ho en la realitat és una altra qüestió".
El significat profund d'aquest descobriment rau en el fet que transforma completament la manera en què la ciència entén la meteorologia i la dinàmica dels mons llunyans. Fins fa poc, els astrònoms havien de conformar-se amb fer la mitjana de les dades de tota l'atmosfera com si fos un cercle perfecte i estàtic, perdent els detalls del que ocorre realment en cada latitud.
En comprovar que els vents huracanats aconsegueixen inflar i deformar un hemisferi sencer a causa de la calor transportada des de la cara diürna cap a la nocturna, es valida una dècada de models teòrics complexos que abans només existien en simulacions per ordinador.
Això significa que la ciència ha passat de calcular com podrien comportar-se aquests inferns còsmics a mesurar-los amb precisió tridimensional, establint una base metodològica sòlida i fiable que servirà per estudiar amb el mateix nivell de detall els milers d'exoplanetes descoberts fins avui.
El telescopi llançat el 2021 també analitza planetes en les atmosferes dels quals ha començat a detectar empremtes químiques complexes, obrint la porta a la recerca de biofirmes en el cosmos. Així, s'evidencien mons que pateixen alteracions dràstiques de temperatura de forma sobtada a causa d'òrbites molt excèntriques que els acosten i allunyen violentament de les seves estrelles.