Cinc països de la UE preparen un centre de deportació a Ruanda per enviar-hi migrants que entrin a Europa

La Unió Europea avança cap a un nou model de política migratòria que permetria traslladar a Ruanda persones sense dret a continuar en territori comunitari. La primera ministra socialdemòcrata de Dinamarca, Mette Frederiksen, lidera, juntament amb Alemanya, Àustria, Grècia i els Països Baixos, una iniciativa per establir al país africà el primer centre de retorn emparat per la nova legislació europea. Els cinc governs han anunciat aquest dilluns a Viena l'obertura de negociacions amb Ruanda, amb la intenció de començar els primers trasllats durant el 2027. La proposta compta amb el suport de la Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, però també ha despertat objeccions polítiques i jurídiques.

El projecte està pensat principalment per a persones amb les sol·licituds d'asil rebutjades i que ja no disposen de vies legals per continuar a la UE, especialment quan no és possible retornar-les als seus països d'origen. Segons les informacions publicades per Reuters i Euronews, els promotors estudien posar en marxa una primera fase pilot durant la primavera o l'estiu del 2027. Les instal·lacions podrien funcionar com a centres oberts, on els migrants disposarien de permisos de residència i llibertat de moviment mentre es gestionés el seu futur. Això també obriria la possibilitat que algunes persones acabessin establint-se a Ruanda si no es pogués executar la repatriació. Tanmateix, encara no hi ha un acord definitiu que concreti totes les condicions, els costos ni el funcionament del centre.

Una nova legislació europea que permet les deportacions a tercers països

La iniciativa és possible gràcies al nou Reglament de Retorns de la Unió Europea, aprovat definitivament pel Consell l'1 d'octubre del 2026 després de rebre el vistiplau del Parlament Europeu. La normativa permet establir centres de retorn fora de les fronteres comunitàries mitjançant acords amb països tercers. Per aplicar aquest mecanisme, les persones afectades han de tenir una decisió de retorn i els estats receptors han de respectar els drets humans i el dret internacional, inclòs el principi que prohibeix enviar una persona a un territori on pugui patir persecució o tractes inhumans. Els menors no acompanyats queden exclosos d'aquests trasllats. La reforma respon a la voluntat comunitària d'augmentar les expulsions efectives: segons dades de la Comissió Europea, durant el 2025 només es va executar el 28% dels retorns ordenats.

La Comissió Europea ha rebut favorablement les negociacions amb Ruanda. "Acollim amb satisfacció aquesta iniciativa i hem seguit molt de prop els treballs preparatoris dels cinc estats membres per establir un centre de retorn d'aquest tipus", ha afirmat el portaveu comunitari d'Interior, Markus Lammert. Brussel·les assegura que els governs promotors han treballat sobre les garanties dels drets humans i la cooperació amb organismes de les Nacions Unides. Malgrat aquest suport, l'Executiu comunitari no ha compromès finançament europeu per al projecte. Segons ha explicat Lammert, correspon inicialment als estats membres assumir-ne el cost, encara que es podria estudiar finançament comunitari per a mesures complementàries, en funció de les peticions concretes que es presentin.

Espanya i França s'oposen a un model qüestionat pels seus riscos jurídics

El projecte evidencia les diferències entre els governs europeus sobre la gestió de la immigració irregular. Espanya va ser l'únic estat membre que va votar en contra del nou Reglament de Retorns, mentre que Bèlgica es va abstenir. El govern de Pedro Sánchez considera que els centres situats fora de la UE plantegen problemes de seguretat jurídica i garanties de protecció. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha advertit de la "inseguretat jurídica" i les "garanties limitades" d'aquests mecanismes, així com del risc de traslladar famílies a països amb els quals no tenen cap vinculació.

França també s'oposa a aquest sistema, tot i haver donat suport a la reforma general dels retorns. El president Emmanuel Macron considera que aquests centres no han demostrat la seva eficàcia ni s'ajusten als principis que defensa el seu govern. Paral·lelament, el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Michael O'Flaherty, ha alertat dels riscos que comporta externalitzar les deportacions i ha reclamat a cadascun dels cinc països una avaluació rigorosa de les possibles vulneracions dels drets fonamentals.

El precedent més directe és l'acord que el Regne Unit va impulsar amb Ruanda, que pretenia traslladar-hi sol·licitants d'asil perquè els seus casos fossin examinats al país africà. El Tribunal Suprem britànic va declarar il·legal aquell sistema el novembre del 2023 pel risc que les persones traslladades fossin retornades a països on podien patir persecució, i el projecte va acabar abandonat. El nou pla europeu presenta una diferència important: està orientat a persones que ja han esgotat les vies legals per quedar-se a la UE. Un altre precedent és el conveni entre Itàlia i Albània, promogut per Giorgia Meloni, que ha acumulat dificultats judicials i operatives. Tot i que Itàlia no participa en les negociacions amb Ruanda, Meloni, Frederiksen i el primer ministre britànic, Andy Burnham, han impulsat una declaració sobre migració que ha rebut el suport de 41 dirigents europeus a la cimera de la Comunitat Política Europea celebrada a Dublín el 12 de novembre.