Les revolucions, especialment les industrials i energètiques, no són barates i a la que està ara en curs ja li han posat preu. No és, per descomptat, el cost total, perquè inversions s'han realitzat ja moltes, però sí que es tracta del que falta per invertir si es vol que arribi a bon terme: si Europa pretén culminar amb èxit la transformació energètica en curs (si no ho fem nosaltres, la Xina sí que ho farà), s'ha d'invertir 1,5 bilions d'euros d'aquí a 2030.
Qui ho diu?
L'anàlisi l'ha realitzat el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, just després de rebre el premi José Echegaray, guardó amb el que el diari El Economista reconeix la tasca de destacades personalitats de la indústria i l'economia espanyola des de fa ja cinc anys. Sánchez Galán va indicar en el seu discurs també que, perquè aquestes inversions siguin possibles, fan falta "polítiques energètiques predictibles i marcs incentivadors".
Inseguretat normativa?
Que tals declaracions tinguin lloc pocs dies després de conèixer-se l'esborrany de la revisió del PNIEC que ha realitzat el Govern, no sembla una coincidència fortuïta. Al document, es revisen unes previsions que, des de diferents sectors, s'han valorat de manera negativa. El president d'Iberdrola va llançar a més una advertència addicional en el seu discurs: si no hi ha estabilitat i predictibilitat jurídica, les inversions "se n'aniran allà on la trobin". Des de 1995, el pes del sector industrial en el PIB espanyol s'ha reduït de manera molt notable i, a més, en les últimes setmanes projectes que semblava d'inici que s'anaven a desenvolupar a Espanya pot ser que acabin en altres països del nostre entorn en els quals la reindustrialització queda fora del debat polític.
Un exemple és la fàbrica de cotxes que anava a construir Tesla a València, un projecte que el govern sortint de Ximo Pugi va filtrar a la premsa enfadant Elon Musk, qui immediatament es va reunir amb Macron i Meloni per valorar altres opcions i que, fins i tot, podria estar pensant a Portugal com a emplaçament final. En tot cas, se sabrà a final d'any. El mal fer d'exministres com Pedro Duque (es va enfrontar directament a Musk a Twitter) i que Sánchez no s'hagi reunit amb ell sembla que faran que, quan a finals d'any Musk indiqui on aixecarà finalment la fàbrica, prengui una decisió que no agradarà aquí. Es refereix a aquest tipus de coses Sánchez Galán quan parla de previsibilitat i seguretat jurídica? De vegades, fa l'efecte de què, a Espanya almenys, tots els governo sortints fan bo aquella dita tan grollera en la qual es parla de convents, temps i certes activitats.