Era qüestió de temps: amb l'acord subscrit a la UE a propòsit de la que serà la primera llei comunitària que reguli l'ús de l'IA, consultar a ChatGPT o a Bard, dues de les aplicacions més populars d'aquesta tecnologia, sobre la seva opinió sobre el text era una cosa que havia de succeir. Els primers en fer-ho han estat periodistes de TVE, que han interrogat Bard.
Què van preguntar?
La pregunta era clara i concisa: Què et sembla l'acord assolit per la UE sobre intel·ligència artificial? Bard, a l'hora de respon la consulta, no li va fer massa voltes i va optar pel políticament correcte. En definitiva, l'aplicació va nedar i va guardar la roba:
"En general, crec que l'acord assolit per la Unió Europea sobre intel·ligència artificial és un pas positiu en la direcció correcta. És important que l'IA es desenvolupi i utilitzi de manera responsable i ètica, i aquest acord proporciona un marc per fer-ho".
Això va anar a primera hora d'aquest 9 de desembre, A la tarda, la resposta era molt més prolixa i perfeccionada. Gairebé un prodigi de correcció. L'eina arriba fins i tot a donar per fet que, amb la nova norma, l'IA no es podrà utilitzar "per fer el mal". El que inquieta, certament, és que l'aplicació consideri a partir de les dades que empra que l'IA podria utilitzar-se per a finalitats no correctes.
I ChatGPT?
Allò de ChatGPT és veritablement descoratjador i evidencia que l'IA generativa és en realitat tan capaç o inútil com els seus desenvolupadors considerin. Això sí, el que demostra l'aplicació de OpenAI és la seva humilitat. Com només disposa de dades anteriors a gener de 2022, et diu que no té ni idea i es conforma amb deixar anar generalitats. Per sort, de moment, el que de veritat importa sobre les lleis és el que opinem les persones. Fins i tot si es tracta de la Llei d'Amnistia. Bo, en el cas d'aquesta, no totes les opinions compten el mateix.
