Durant anys ha circulat una idea tant inquietant com potent: el Sol podria tenir una “germana” invisible, una estrella tan llunyana i feble que no podem veure-la, però que en teoria podria estar influint en la història de la Terra. Aquesta hipòtesi es coneix com a Nèmesi i proposa que el sistema solar podria no ser completament aïllat, sinó haver tingut o tenir encara una companya estel·lar extremament distant.
La idea neix en els anys 80 a partir d'un intent d'explicar una cosa cridanera: la possibilitat que les grans extincions massives a la Terra no siguin completament aleatòries, sinó que puguin mostrar una certa periodicitat. Els paleontòlegs David Raup i Jack Sepkoski van analitzar registres fòssils i van concloure que les extincions massives a la Terra semblaven ocórrer amb una periodicitat aproximada de 26 milions d'anys.
A partir d'aquesta observació, alguns científics van proposar l'existència d'un objecte extern capaç d'alterar periòdicament l'entorn del sistema solar. Enviant una pluja de cometes cap a l'interior del sistema solar.
La teoria de Nèmesi i el mecanisme dels impactes
La hipòtesi planteja que el Sol podria tenir una estrella companya molt feble, possiblement una nana vermella o una nana marró que no podem veure, situada en una òrbita extremament llunyana i allargada. Aquesta òrbita faria que, en certs períodes, l'estrella s'acostés al núvol d'Oort, una regió situada en els límits del sistema solar que conté una enorme quantitat de cometes.
Quan això ocorreria, la gravetat d'aquesta estrella podria desestabilitzar part d'aquests cossos, enviant-ne alguns cap a l'interior del sistema solar. Una fracció d'aquests cometes podria acabar creuant l'òrbita de la Terra, augmentant la probabilitat d'impactes al llarg del temps.
En aquest model, Nèmesi funcionaria com un “desencadenant periòdic” de pluges de cometes, cosa que explicaria de forma elegant possibles cicles d'impactes en la història terrestre. No obstant això, aquest plantejament depèn de dues condicions clau: que aquesta estrella existeixi realment i que el suposat patró d'extincions sigui consistent.
Què diu la ciència actual sobre la “germana del sol”
L'evidència moderna no dona suport a l'existència de Nèmesi. Observacions astronòmiques en l'espectre infraroig, especialment les realitzades pel satèl·lit WISE de la NASA, han cartografiat l'entorn proper del sistema solar a la recerca d'objectes freds i poc lluminosos. Si existís una estrella companya amb prou massa per produir aquests efectes gravitatoris, hauria d'haver estat detectada.
Fins ara, no s'ha trobat cap prova d'una estrella companya del Sol. A més, el suposat cicle regular d'extincions no està confirmat de forma sòlida per les dades paleontològiques actuals, que mostren esdeveniments importants en la història de la Terra, però no una periodicitat clara i repetible.
Per això, l'explicació més acceptada avui és que els impactes de cometes i asteroides es deuen a processos dinàmics complexos, com pertorbacions gravitatòries, pas d'estrelles properes o inestabilitats internes en el núvol d'Oort, sense necessitat d'una “germana” oculta del Sol.
Així i tot, la hipòtesi de Nèmesi continua sent interessant perquè representa un intent de trobar ordre en fenòmens que, en realitat, semblen molt més caòtics del que ens agradaria acceptar. Sembla gairebé tan improbable com la idea de tapar el Sol d'Elon Musk.