Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, i en el context de les primeres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les milícies republicanes comandades pel coronel Ildefons Puigdengolas (Figueres, 1876 – Madrid, 1936) perdien la batalla de Badajoz, i les tropes rebels dirigides pel tinent coronel Juan Yagüe entraven a la ciutat. Durant les hores següents, el general rebel Yagüe va ordenar la persecució, detenció, reclusió i assassinat de totes les persones que havien participat en la defensa republicana de la ciutat. Aquella maniobra se saldaria amb l’assassinat de més de 4.000 persones, i Yagüe es guanyaria el sobrenom d'"El Carnicero de Badajoz".
Tots els mitjans de comunicació internacionals es van fer ressò d’aquella massacre. El mateix dia dels fets, Jacques Berthet relatava per a Le Journal de Genève, "...Hem vist la voravia de la Comandància Militar xopa de sang (...) els carrers de la ciutat estan coberts de vidres, de teules i de cadàvers abandonats (...) només al carrer de San Juan hi ha tres-cents cossos. Al voltant de mil dues-centes persones han estat afusellades". I l’endemà, Mario Neves relatava per al Diário de Lisboa que "durant tota la tarda d’ahir i tot el matí d’avui continuen les execucions en massa a Badajoz (...) s’estima que el nombre de persones executades ja sobrepassa les mil cinc-centes".
Després dels fets, en una entrevista que Yagüe va concedir a John T. Whitaker, del New York Herald Tribune, va declarar: “Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que iba a llevar 4.000 prisioneros rojos conmigo, teniendo mi columna que avanzar contrarreloj? ¿O iba a soltarlos en la retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez?". Poc després (30 d’agost), Jay Allen, del Chicago Tribune, va preguntar a Franco sobre la massacre de Badajoz. En aquella entrevista, Franco declara: “Salvaré a España del marxismo a cualquier precio”. Allen, sorprès, li pregunta: "¿Significa eso que tendrá que fusilar a media España?" I Franco respon: "He dicho a cualquier precio".