Un article d'opinió està generant una bona quantitat d'opinions dividides. El físic de Harvard i editor de ciència, Michael Guillén, s'ha expressat en dies recents sobre el cel. ¿Què podria haver-hi de dolent? Ha argumentat que el veritable cel es troba a l'altra banda de l'horitzó còsmic. El seu raonament parteix de l'astrofísica: l'univers és tan gran que algunes regions s'allunyen a velocitats superiors a les de la llum. La llum que existeix en aquestes regions no arriba als telescopis.
És quan defineix l'existència d'un límit infranquejable per a l'observació amb la idea que existeix un lloc sobrenatural. Se sap que hi ha alguna cosa al darrere per tots els càlculs fets, però ningú pot confirmar el que hi ha realment. És part de la cosmologia que ha operat models matemàtics que descriuen com ha evolucionat el mateix univers des del Big Bang.
El cel tindria una ubicació física a l'univers
L'article que va ser publicat a Fox News al gener ha causat una infinitat d'opinions en els últims dies. El que coneixem com el cel podria estar a uns 439 mil bilions de quilòmetres més enllà de l'horitzó còsmic. Es basa en la cosmologia moderna juntament amb imatges bíbliques. El límit cosmològic, segons Guillén, és un punt de parada natural per a l'univers físic on després pot iniciar el "regne diví".
De nou, què hi ha de dolent en això? El doctor en astronomia i professor associat al Connecticut College, Alex Gianninas, va opinar al respecte, indicant un cert grau d'incredulitat davant d'aquest intent de fixar un límit observable sobre el cel. Defineix per a Popular Mechanics que no és un lloc físic, sinó un límit finit més enllà del qual simplement no podem veure ni comunicar-nos. Aquest límit no existeix perquè l'univers acabi allà, sinó perquè la llum triga a viatjar i l'univers té una edat finita. Tenint en compte que l'univers té 13.800 milions d'anys i la llum es desplaça a uns 300.000 quilòmetres per segon, només es poden observar regions que han tingut el temps suficient per arribar al nostre planeta.
Probablement com una continuació de l'univers ple de planetes, estrelles i galàxies, però no hi ha base científica per afirmar que sigui el regne de Déu, dels déus o el cim de la Muntanya de l'Olimp.
És més la forma en què es difonen les idees que els nous descobriments científics
Alex Gianninas indica que en l'era que vivim es presta més per compartir una idea de manera àmplia i trobar ràpidament l'aprovació de persones afins. Abans algú podia guardar-se una creença metafísica controvertida i ara es pot exposar sense cap mena de problema.
La física, per exemple, ha tingut temps en què no es podien comprovar immediatament algunes afirmacions. Gianninas recorda Albert Einstein i l'article sobre la relativitat general del 1915 que no es va confirmar experimentalment fins anys després, el 1919.