La setmana passada, durant una cerimònia en la Base Aèria Nellis (estat de Nevada) la Força Aèria dels Estats Units (USAF) va activar de manera formal la Unitat d'Operacions Experimentals (EOU en les seves sigles en anglès) dins de l'Ala 53. Aquesta unitat, que havia estat operant com a destacament durant els últims dos anys, ara ha aconseguit l'estatus oficial com una unitat equivalent a esquadró. Malgrat la seva petita mida, la seva creació representa un pas clau en els esforços del Departament de la Força Aèria desenvolupar unitats en les quals es barregin mitjans tradicionals amb altres autònoms com els que representen els drons.

La missió de la Unitat d'Operacions Experimentals és transformar amb rapidesa conceptes emergents de combat aeri en capacitats operatives. És a dir, l'enfocament principal és assegurar que els sistemes no tripulats, com els UAV, siguin tecnològicament avançats i estiguin tàcticament integrats des de la seva concepció per poder ser utilitzat en operacions militars de tipus tàctic o estratègic. En aquest sentit, la unitat liderarà la simulació, prova i validació de doctrines operatives que prioritzin la coordinació entre avions tripulats i plataformes autònomes en diversos tipus de missions.

Els drons s'han convertit en una peça essencial de les operacions militars

Des de les autoritats dins de les forces aèries aquest tema s'ha considerat fonamental per a la flota aèria del futur. Aquests drons estan dissenyats per ser assequibles, flexibles i escalables, i operaran al costat d'|juntament ambavions de combat com els F-35, F-22 i els futurs jets de sisena generació del programa NGAD (Next Generation Air Dominance). Amb l'ús d'intel·ligència artificial i sistemes autònoms, les Forces Aèries podran complir funcions com a guerra electrònica, vigilància, retransmissió de comunicacions i atacs de precisió, adaptant-se a les necessitats del camp de batalla. Un camp de batalla que està evolucionant amb rapidesa i que cada vegada presenta més reptes. Així ho hem llegit en el mig especialitzat Army Recognition.

Un dels aspectes més innovadors del concepte CCA (Collaborative Combat Aircraft) és que un sol avió tripulat podrà controlar diversos drons, la qual cosa permet distribuir el poder de combat, reduir el risc per als pilots i augmentar la supervivència de les forces en combat. Aquests drons poden anar des de models econòmics fins a plataformes avançades i armades. Per descomptat no només redueix el risc dels pilots, sinó que augmenta el poder d'enganxada en poder atacar múltiples objectius i aconseguir transportar més quantitat de munició.

En un context estratègic, el programa CCA és crucial per mantenir la superioritat aèria davant competidors com la Xina i Rússia, que estan desenvolupant ràpidament les seves pròpies capacitats amb drons. La combinació d'aeronaus tripulades i no tripulades permetrà operacions més disperses, complexes i difícils de contrarestar pels adversaris.

Per aconseguir aquests objectius, l'EOU utilitzarà proves integrades que combinen simulacions virtuals i exercicis de vol reals. Treballarà en estreta col·laboració amb el Centre de Guerra Virtual i el Centre de Proves i Entrenament Integrat Conjunt per desenvolupar tàctiques que optimitzin la col·laboració humà-màquina. Aquests assajos també seran clau per dissenyar programes d'entrenament, estratègies de desplegament i sistemes de comando que combinin l'autonomia amb la supervisió humana quan sigui necessari.

En resum, la creació de l'EOU representa un canvi profund en l'estratègia de la Força Aèria, allunyant-se de la dependència en plataformes individuals i enfocant-se en capacitats integrades. En centrar la seva atenció en la flexibilitat i adaptabilitat de les operacions, els Estats Units busquen construir una força aèria més resilient i capaç de respondre ràpidament a amenaces canviants.