El mític regne de Tartessos, la més rica de les civilitzacions que es van desenvolupar a la península ibèrica abans de l'arribada de cartaginesos i romans, podria estar en Medina-Sidonia, la capital de la comarca de La Janda. Això és el que pensa, almenys, l'alcalde d'aquesta vila gaditana. I ho pensa perquè, mitjançant prospeccions realitzades amb un georadar fa uns set anys, el filòleg en investigador Alberto Porlán, autor del llibre Tartessos un nou paradigma, va localitzar dues grans estructures sepultades en el terme municipal de Medina-Sidonia, però molt a prop de Benalup-Casas Viejas, localitat en la qual el 1933 la CNT va proclamar el comunisme llibertari i la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt van haver de dissoldre els insurrectes. Amb tot, el que Porlán creu haver trobat és molt més important i antic que aquells tristos esdeveniments mitificats per uns i altres en els quals van morir unes vint persones en els convulsos anys de la II República.
Què era Tartessos?
Tartessos, segons els grecs, va ser la primera civilització occidental digna de tal nom i, segons el relat d'Hecateo que Heròdot i Tucídides van recollir posteriorment, podria haver-se situat a la zona de Huelva, Sevilla i Cadis. L'antic regne, que va influir sobre les terres de l'interior de les actuals Andalusia i Castella i l'Algarve portuguès, portuguès, va desenvolupar una llengua i escriptura pròpies i fonamentava la seva riquesa en el comerç dels metalls. Més enllà de troballes com el Tresor del Carambolo, no hi ha gaires dades sobre aquesta antiga civilització hispànica que, fins i tot, s'ha arribat a identificar amb l'Atlàntida, ja que sembla ser que la seva capital s'articulava en anells concèntrics construïts en una llacuna que es correspondria amb l'antic llac Ligustí, situat en el que avui són les maresmes del Guadalquivir.
Excavacions
La intenció de Manuel Macías, actual alcalde de Medina Sidonia, és abordar l'excavació de la zona estudiada per Porlán abans de les eleccions d'aquest mes de maig. De dirigir els treballs, s'encarregarà l'arqueòleg Ernesto Rangel, que ha identificat l'existència d'un canal de 24 metres d'ample i tres de profunditat i diferents estructures quadrangulars. Tot això se situa dins de la Isla de Barbate, zona delimitada per dos braços del Riu Àlber. A uns cent metres del canal i en paral·lel a aquest existeixen també fins a vint rases de quaranta centímetres d'ample i dos metres de profunditat que es compta eren estructures defensives que impedien el lliure accés a una ciutat que ocupava l'illa. La ciutat, sospiten tots els implicats, era l'antiga capital tartésica. Què ens explicaran les excavacions?