Modificar la naturalesa per obtenir d'ella el màxim benefici possible, ho fem els humans des que fa 10.000 anys vam començar a conrear terres i criar animals. Tal procedir, que inclou la selecció d'exemplars d'una espècie concreta que presenten característiques interessants per assolir de manera més eficaç el nostre objectiu, és l'origen del camí que ens ha portat fins a la biotecnologia, tècnica gràcies a la qual obtenim avui noves varietats mitjançant, per exemple, la inducció de la variabilitat genètica o la selecció assistida. Tots dos procediments redueixen la quantitat de recursos (terra, aigua i mà d'obra, per exemple) necessaris per millorar cultius. El resultat de tot això són els productes transgènics, dels quals existeixen fins a 400 referències comercialitzades a tot el món, però ara existeix una nova categoria: els productes resultat de l'edició gènica. Els qui apliquen aquesta tècnica, sigui per a finalitats agrícoles o mèdiques, volen una legislació que els diferenciï dels transgènics. A Barcelona, el Centre de Recerca en Agrigenòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona (CRAG) és l'organisme públic líder en projectes d'edició gènica aplicats a l'agricultura.
Què és l'edició gènica?
L'edició gènica és un conjunt de tecnologies mitjançant les quals els científics poden agregar, treure o alterar material genètic en certs llocs del genoma d'un organisme. D'entre tots els mètodes, el més conegut és el CRISPR-Cas9 (abreviatura de "repeticions palindròmiques curtes agrupades regularment interespaiades associada a la proteïna 9"). El sistema destaca per ser més ràpid, més barat, més precís i més eficient que altres mètodes d'edició del genoma.
Malgrat les característiques específiques d'aquestes noves tècniques, a la UE les plantes editades genèticament es consideren Organismes Modificats Genèticament (OMG) i se'ls aplica la mateixa regulació que es va desenvolupar l'any 2001 per a les plantes transgèniques. Això fa que aquests productes estiguin només a l'abast de grans empreses, a causa de l'elevat cost econòmic (10-16 milions d'euros) i d'inversió de temps (10-15 anys), deixant fora productors d'interès més local.
Més i millors aliments
En el context actual de creixement de la població mundial i crisi climàtica, la capacitat de generar solucions sostenibles per augmentar la productivitat i l'adaptació dels cultius a les noves condicions serà, expliquen des del CRAG, "clau per assegurar la producció d'aliments". Per això, des d'aquest i altres centres, s'anima que s'atengui la iniciativa legislativa que pretén modificar la legislació actual sobre OMG i "adaptar-la als nous productes obtinguts per edició genètica". La iniciativa actualment presentada es fonamenta, explica el CRAG, "en els resultats d'un estudi que la Comissió Europea va encarregar elaborar el 2021 la Confederació de Societats Científiques d'Espanya". La decisió de la Comissió Europea sobre les propostes allà plantejades es coneixerà aquest mateix any.
De no acceptar-se les propostes recollides a l'informe, segons es recull en el mateix, "els agricultors dels països de la UE competirien en inferioritat de condicions ja que, actualment i amb la legislació vigent, no és possible obtenir varietats mitjançant noves tècniques de modificació vegetal a Europa, no es poden conrear al territori de la UE varietats obtingudes mitjançant edició gènica en altres països i, a més, els socis comercials de la UE sí que poden comercialitzar aquí productes resultat de varietats modificades conreades en altres territoris". Els països membres perdrien així possibilitats de desenvolupament, d'inversió, de comerç i, per descomptat, competitivitat. I, com és bé sabdio, l'agricultura comunitària viu en una crisi permanent des de fa dècades.
Què és el CRAG?
El CRAG és un centre dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona capdavanter en investigació, biotecnologia verda i tecnologies genòmiques aplicades a la millora genètica de varietats vegetals i animals. Com a centre d'investigació, una de les seves missions principals és la transferència de coneixement a la societat, de manera que els descobriments fets al laboratori tinguin un benefici directe per al conjunt de la ciutadania. En el CRAG actualment s'utilitzen les tècniques d'edició genètica de forma rutinària en investigació bàsica per estudiar les funcions de diversos gens o també per millorar la mateixa tècnica, que està en constant desenvolupament. A més, també hi ha en curs diversos projectes amb finalitat aplicada per obtenir, per exemple, melons amb una vida útil més llarga, arròs resistent a plagues, tomàquets resistents a virus o cereals resistents a la sequera, entre altres. Tot això, amb la normativa actual a la mà, no pot arribar a explotar-se comercialment al nostre país.