La setmana arrenca amb unes portades que parlen més amb el que callen que no pas amb el que diuen. El Tribunal Constitucional avala la Llei d’Amnistia i la declara compatible amb la Constitució, una decisió que deixa pocs marges per a interpretacions, fins i tot per a capçaleres com El Mundo, que avui es veu obligada a obrir amb una notícia que, per als independentistes, és una victòria simbòlica. Mentrestant, l'ABC, en lloc de destacar l’impacte jurídic i polític d’aquesta decisió, opta per desviar l’atenció i contrarestar l’optimisme aliè amb una enquesta electoral que regala oxigen a la dreta: "La dreta treu 39 escons al bloc d'esquerres de Sánchez". Un cop més, les portades esdevenen una partida d’escacs entre percepcions, marcs i interessos editorials. L’esborrany de sentència sobre la Llei d’Amnistia que el Tribunal Constitucional preveu discutir en el ple dels dies 24, 25 i 26 de juny dona llum verda al nucli essencial de la norma, tot i que introdueix alguns matisos sobre el seu abast. La ponència, redactada per la magistrada Immaculada Montalbán, avala que la llei s’ajusta a la Constitució, excepte en tres punts concrets. En concret, el text estableix que l’amnistia també hauria de protegir aquells que es van mobilitzar contra el procés independentista, delimita el període d’aplicació entre l’1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023, i exigeix que el Tribunal de Comptes garanteixi audiència a les acusacions populars abans d’arxivar les causes per responsabilitats comptables. El Mundo, que ha de fer el cor fort per escriure una notícia com aquesta, no perd l'oportunitat de matisar que la ponència "no entra a valorar el delicte de malversació, el que afecta de ple a Puigdemont que segueix en un llimb jurídic". El text no fa cap menció específica al delicte de malversació, l'eix de les reticències del Suprem a l'aplicació de la llei d'amnistia. En aquest sentit, fonts del TC recorden que el recurs dels populars no impugnava cap aspecte relacionat amb aquest delicte, i per tant la sentència no l'aborda.
Per la seva banda, l'ABC passa olímpicament del Constitucional i arrenca el dia amb el que qualifica de "gerro d’aigua freda per a Pedro Sánchez". Si aquest diumenge el diari ja presentava una primera entrega de l’enquesta de GAD3, que assegurava que una majoria de ciutadans, "i fins i tot la meitat dels votants socialistes, rebutjant la seva gestió davant els escàndols de corrupció", aquest dilluns toca la segona part. Segons el sondeig, el Partit Popular i Vox assolirien la majoria absoluta si avui mateix se celebressin eleccions generals. En total, sumarien 193 escons, disset més dels 176 necessaris per investir un president en primera volta. El PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, aconseguiria 145 diputats i tornaria a ser la força més votada amb un 33% dels sufragis. Vox, per la seva banda, ampliaria notablement el seu pes respecte als últims resultats electorals. Si als comicis del 23 de juliol de 2023 el partit d’extrema dreta es va quedar amb 33 escons i un 12% dels vots. Ara, segons aquesta nova projecció, n’obtindria quinze més i fregaria el 15% del vot. També a la portada, imatge festiva amb els principals dirigents del PP que es van trobar aquest diumenge a Madrid per acusar Pedro Sánchez de "pràctiques mafioses" pels suposats casos que afecten el PSOE i el govern espanyol. Feijóo va alertar des de la capital espanyola que "el que estem veient a Espanya es veu en alguns règims autoritaris". En aquest sentit, el líder del PP va rebatre les crítiques: "S'ofenen perquè parlem de 'pràctiques mafioses'. Com els hem de qualificar? Com a germanetes de la caritat?". Per la seva part, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va titllar el president del govern espanyol d'"autòcrata" i va instar Europa a frenar-lo. "Senyors de la Unió Europea, tant que miren Hongria i Turquia, què més ha de passar a Espanya?", va preguntar Ayuso.
Pel que fa a El País, que també destaca la ponència del Tribunal Constitucional, també es fixxa en "nous atacs contra una Gaza famolenca". El comissionat general de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA), Philippe Lazzarini, ha alertat que el sistema actual de distribució d’ajuda humanitària a Gaza (basat en corredors militaritzats gestionats amb el suport dels Estats Units i Israel) s’ha convertit en una “trampa mortal” per a la població. Segons ha denunciat en un comunicat, aquest mateix diumenge al matí es van registrar nombroses víctimes civils, incloent-hi desenes de ferits i morts, durant un repartiment d’aliments en un dels pocs punts de subministrament actius, situat a l’extrem sud de Rafah. Lazzarini ha qualificat el procediment de distribució d’“humiliant”, ja que obliga milers de persones, moltes d’elles famílies amb infants, a caminar llargues distàncies a través de zones completament devastades pels bombardejos, tot per aconseguir una mica de menjar en condicions extremadament perilloses. El responsable de l’UNRWA ha insistit que només les Nacions Unides poden garantir una entrega d’ajuda a gran escala que sigui realment segura i efectiva. Per això, ha reclamat a Israel que aixequi el bloqueig i permeti un accés humanitari lliure i segur. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
