La Fiscalia Superior de Catalunya s'oposa a concedir l'indult "sigui total o parcial" a l'expresidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs. Així ho ha comunicat aquest dilluns. El Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC), que va condemnar Borràs a quatre anys i mig de presó i a tretze d'inhabilitació a càrrec públic pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en va impulsar l'indult parcial (fins a dos anys de presó) per evitar-li l'entrada a un centre penitenciari. Ara, la Fiscalia sosté que és "injustificat". El Ministeri Fiscal hi argumenta que la condemna "no és desproporcionada", que Borràs "no ha admès l'acció delictiva" i que actualment és professora titular de la Universitat de Barcelona (UA) i, "que en l'exercici d'aquest treball públic, pot perfectament reproduir conductes d'abús de poder, adoptar resolucions injustes, falsejar o alterar documents oficials o defraudar l'Administració".
El Tribunal Suprem va confirmar la condemna a Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental —en concedir uns treballs de la web de la ILC a un amic i sense concurs entre els anys 2013 i 2017—, el febrer passat, i el TSJC li va suspendre l'aplicació del càstig fins que el govern espanyol no resolgui si li concedeix el perdó. L'alt tribunal espanyol, a més, va negar-li l'aplicació de l'amnistia. La Fiscalia Superior de Catalunya, que dirigeix Francisco Bañeres, no es va oposar a la suspensió de la pena de presó, però va demanar que se li apliqui ja la suspensió d'ocupar càrrec públic; com va fer el TSJC. Ara, a més, com és preceptiu, la Fiscalia ha informat el govern del PSOE que no li correspon aquest indult parcial. En concret, Borràs, quan era directora de la Institució va adjudicar a Isaïes Herrero (que va acceptar una pena de dos anys de presó en admetre els fets, i un col·laborador seu) contractes fraccionats dels serveis informàtics de la ILC, que sumen 335.700 euros. El TSJC deixa clar a la sentència que "no hi ha constància que els treballs tinguessin un cost inferior al realment satisfet per la ILC." És a dir, els treballs van ser fets i correctament.
Proposta d'indult total
A l'expedient, una ciutadana, Margarida Aritzeta Abat sol·licita que sigui concedit a Borràs l'indult total de les penes d'inhabilitació especial i de presó imposades en el cas de la Institució. Fonamenta la seva petició en la negació del caràcter delictiu dels fets pels quals ha estat condemnada l'expresidenta de Junts i hi afirma que "ha estat víctima d'una persecució judicial, policial, política i mediàtica (Lawfare) durant molts anys".
"Abús de poder"
Per contra, la fiscal Assumpta Pujol manifesta a l'escrit que, en contra de l'argumentat pel TSJC en la sentència de Borràs, la Fiscalia "no aprecia que l'aplicació estricta de la llei condueixi a una resposta punitiva absolutament desproporcionada per a la realitat que subjau en el comportament jutjat, ni tampoc que hi concorrin raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la concessió de l'indult total", com al·lega la ciutadana.
Pujol hi sosté: "Els fets que motiven la sentència de condemna responen a una actitud d'abús de poder amb la finalitat d'afavorir el lucre d'un amic en perjudici dels tercers que hi haurien pogut concórrer si no s'hagués actuat al marge de la llei. En conseqüència, estem davant un delicte que s'emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia".
La fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya hi expressa que en el cas de l'expresidenta del Parlament no encaixen els supòsits que marca la llei per concedir l'indult, com ara haver transcorregut força temps o haver admès l'acció delictiva. I conclou: "La conducta delictiva de Borràs és clarament mereixedora de la imposició de les penes legalment prevista i, ara per ara, les penes imposades no han complert la finalitat preventiva general i especial, raó per la qual en cal el compliment per evitar la comissió de nous delictes i afermar la credibilitat en el sistema judicial i en el bon funcionament de les institucions públiques".