Primer, els cotxes i, ara, les cases. La Comissió Europea continua al seu camí normatiu per garantir que la desitjada revolució verda es completa. Les objeccions als cotxes de combustió, que desembocaran en la ja coneguda (i matisada) prohibició prevista per a 2035 són només una part del que ens cau al damunt: a partir de 2028, tots els edificis nous hauran de ser energèticament neutres, si són privats. En el cas d'immobles públics, l'exigència fins i tot s'avança: 2026.
Directiva europea
Els organismes comunitaris acaben de revisar la Directiva que regula l'eficiència energètica dels edificis. Ho han fet, a més, amb un objectiu clar: reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) i el consum d'energia d'aquí a 2030, per aconseguir immobles climàticament neutres el 2050. La construcció i el sector immobiliari estan, per tant, en el punt de mira. Just com l'automoció.
Què s'exigirà?
El 2028, qualsevol edifici de nova construcció haurà de comptar amb sistemes d'energia solar. No es permetran, a més, edificis nous la qualificació energètica dels quals sigui F o G (l'escala va a de l'A a la G) el 2030 i, el 2033, està previst que el límit sigui la qualificació D. Per als immobles públics, els terminis són més estrictes fins i tot: 2027 per a l'E com a topall i 2030 per a la D com a màxim.
També hi ha matisos
De la mateixa manera que, amb els cotxes, es permetrà que circulin els vehicles de combustió en servei abans de 2035 i que es comercialitzin cotxes amb motor tèrmic capaços de fer servir combustibles neutres en emissions, no s'exigirà la instal·lació de sistemes de producció d'energia solar en aquells casos en els quals "no sigui factible des del punt de vista tècnic i econòmic". Què significa? Doncs allò de sempre: que la norma és més una declaració d'intencions que una prohibició com a tal. Els diferents estats membres deuran això sí, activar plans d'ajuts i subvencions perquè l'adequació del parc d'habitatges als nous paràmetres sigui assumible per als propietaris.
Monuments, exempts
Els edificis protegits pel seu valor arquitectònic o històric no es veuran afectats per la norma i l'habitatge públic social, tampoc si la renovació energètica no implica augments del lloguer que no podrien compensar-se amb estalvis a la factura energètica." Tot dependrà, especifica a més la norma, "de la viabilitat de les renovacions i de l'existència de mà d'obra qualificada". En suma i de nou, paper mullat perquè, feta la llei, feta la trampa. En aquest cas, el greu és que la trampa fins i tot s'inclou en una llei que, més que per aconseguir res, sembla redactada per quedar bé i espantar a incauts.