Descomptant l'efecte que determinats avenços puguin arribar a tenir, l'esperança de vida mitjana d'un gos s'acosta als quinze anys, sent més longeus els de menor mida i menys els més grans. De la mateixa manera que la convivència amb un cadell té exigències concretes, viure amb un gos gran també les té.
Quan es fa gran un gos?
Fins que compleixen un any, els gossos no es poden considerar animals adults. El període central de les seves vides se situa, per tant, entre aquell moment i l'any set de la seva existència. Després, l'animal es pot considerar ja un gos gran. El període es prolongarà més o menys en funció de la raça i, també, de l'alimentació i les cures que hagi rebut el gos. Durant la vellesa, els gossos experimenten canvis en el pelatge –apareixen canoses-, en el seu comportament –es tornen més tranquils- i, també, en el seu estat físic general, ja que apareixen malalties, dolors i problemes de mobilitat, fins i tot. És el moment en què entren en escena les rampes per pujar a llits i sofàs o, fins i tot, les rodes en el cas que l'animal no pugui caminar per si mateix.
Comportament
En el gos gran, experimenta també canvis en el seu comportament: en perdre capacitats sensorials –vista i oïda, l'olfacte el conserven- l'animal pot tornar-se més poruc i rebutjar de ple entorns nous o situacions desconegudes. Com sempre, exigeix exercici, però molt menys que en altres etapes. Les necessitats d'aliment varien també i l'animal pot experimentar problemes a l'hora de digerir aliments amb aquells de què abans gaudia. En perdre les dents, arriba el moment d'oblidar carns, ossos i de similars. Fins i tot el pinso dur pot arribar a ser un problema. Les necessitats d'aigua, també creixen i les de descans, igual. Els passa com a les persones grans? Més o menys: s'han documentat casos, fins i tot, de deteriorament cognitiu. La solució, per tant, és la mateixa que amb una persona: paciència, amor i equilibri.