El plàstic és per tots els llocs: fins i tot en la llet materna perquè, cada any, introduïm als nostres cossos més de 100.000 micropartícules d'aquest material. Ho explica Kieran Cox, un biòleg de la Universitat de Victòria, al Canadà, en el seu últim estudi publicat. La majoria s'ingereixen amb els aliments processats, però no són nocives en principi. Les anàlisis més recents han identificat fins a 10 000 substàncies químiques úniques utilitzades a la producció de plàstics i, d'elles, més de 2400 es consideren "potencialment preocupants" segons organismes, per exemple com la Junta Estatal de Control de Recursos Hídrics de Califòrnia. El problema d'aquestes substàncies "preocupants" no deriva d'una toxicitat testada i té a veure amb la inexistència de regulació específica sobre els mateixos. En definitiva: no sabem exactament què és el que estem introduint en el nostre organisme. Com a microplàstic s'entén qualsevol partícula d'aquest material amb una mida inferior a 5 mm.
Als aliments de consum comú
L'estudi en qüestió, titulat Human Consumption of Microplastics, s'ha publicat a la revista Environmental, Science and Technology que edita des de 1967 l'American Chemical Society i evidencia fins a quin punt les micropartícules plàstiques són presents als aliments que els nord-americans consumin de manera més habitual. Per elaborar-lo, els seus responsables han emprat fins a 3.600 mostres d'aliments processats que han permès analitzar entorn del 15% de la ingesta calòrica més típica als Estats Units. La conclusió és que, cada any i en funció de l'edat i el sexe, es poden ingerir entre 39.000 i 52.000 partícules de microplàstics.
També els inhalem
A més, i així ho indica igualment l'estudi, els microplàstics s'inhalen i, si es consideren també les partícules que arriben a l'interior dels nostres organismes d'aquesta manera, resulta que un nord-americà mitjà pot estar ingerint o inhalant entre 74.000 i 121.000 partícules anuals. Si el subjecte, a més, consumeix aigua embotellada, al total cal afegir-li unes altres 90.000 partícules més. Els nord-americans que beuen només aigua de l'aixeta, al contrari, només n'han d'afegir unes altres 4.000. A Espanya, les xifres segur que són semblants.