Mart fa milers de milions d'anys que perd la seva atmosfera, però el mecanisme exacte que impulsa aquest procés encara guardava molts interrogants. Ara, un estudi publicat a Science Daily aporta una de les proves més sòlides fins ara sobre com el vent solar contribueix que el planeta vermell vagi perdent a poc a poc els gasos que l'envolten.
La investigació, liderada per científics de la Universitat de Boston, demostra que el vent solar pot "agitar" la part més alta de l'atmosfera marciana d'una forma molt semblant a com el vent genera onades sobre la superfície del mar. Aquest moviment facilita que partícules carregades escapin a l'espai, accelerant el desgast de l'atmosfera.
Unes gegantines onades de plasma impulsen la pèrdua de l'atmosfera
A diferència de la Terra, Mart no té un potent camp magnètic que el protegeixi del constant flux de partícules procedent del Sol. Aquesta falta d'escut deixa exposada la seva atmosfera superior, que rep l'impacte directe del vent solar.
Els investigadors van analitzar de forma conjunta les mesures de les missions MAVEN, de la NASA, i Tianwen-1, de la Xina. Mentre la sonda xinesa registrava les característiques del vent solar abans d'arribar a Mart, MAVEN mesurava les partícules atmosfèriques que escapaven a l'espai. La combinació d'ambdós conjunts de dades va permetre relacionar directament ambdós fenòmens.
Mentre SpaceX continua planejant el seu viatge a Mart, aquest estudi conclou que el vent solar genera enormes ones de Kelvin-Helmholtz, estructures que apareixen quan dos fluxos es desplacen a velocitats diferents. Aquestes onades creen grans núvols de plasma que afavoreixen l'escapament d'ions des de l'atmosfera marciana. A més, el procés no passa per igual a tot el planeta, sinó que es concentra principalment en un dels seus costats depenent de la direcció del camp elèctric del vent solar.
L'equip de científics creu que comprendre aquest mecanisme ajudarà a explicar com Mart va passar d'albergar una atmosfera molt més densa i aigua líquida a la seva superfície a convertir-se en el món fred i àrid que coneixem actualment. També apunten que aquest mateix fenomen podria produir-se en altres planetes sense un camp magnètic intens, inclosos alguns exoplanetes.