Pràcticament totes les llunes dels planetes del sistema solar tenen alguna cosa en comú, normalment fruit de la seva formació. No obstant això, hi ha una lluna a Neptú que fa just el contrari. Mentre que la nostra Lluna orbita la Terra en el mateix sentit en què gira el planeta, Tritó fa just el contrari: orbita Neptú al revés i això acabarà sentenciant-la. És un procés extremament lent, impossible d'apreciar durant una vida humana, però que acabarà tenint conseqüències per a una de les llunes més grans del sistema solar.
Tritó orbita Neptú en la direcció equivocada
Tritó és una de les llunes més estranyes del sistema solar, que està carregat de rareses com la lluna Miranda, i la raó està en la direcció en la qual es mou al voltant de Neptú. La majoria de les grans llunes orbiten els seus planetes en el mateix sentit en què aquests giren, però Tritó ho fa al contrari. Té una òrbita retrògrada, una característica que a més ens dona una pista important sobre el seu origen.
Els científics creuen que Tritó no es va formar al costat de Neptú com moltes altres llunes, sinó que originalment era un objecte independent que orbitava al voltant del Sol. El més probable és que procedís del cinturó de Kuiper, la regió gelada situada més enllà de Neptú on també es troba Plutó, i que en algun moment s'acostés prou al planeta per a quedar atrapat per la seva gravetat.
La captura va haver de ser un procés bastant violent des del punt de vista orbital. Tritó hauria quedat inicialment en una trajectòria molt allargada i amb una gran excentricitat, però les interaccions gravitatòries i les forces de marea entre la lluna i Neptú van anar modificant la seva òrbita amb el pas del temps fins a fer-la molt més circular. Però el que no va canviar va ser la seva direcció: Tritó va continuar orbitant Neptú en sentit contrari.
@astrum_extra1 Triton Is Falling Towards Neptune. Every Second. And It Can't Stop.#Triton #SpaceDocumentary #Astronomy #CosmicHorror #Neptune ♬ original sound - Astrum Extra
Aquesta característica és precisament la que està marcant el seu futur. Les forces de marea provoquen intercanvis d'energia i moment angular entre un planeta i les seves llunes, però el resultat depèn de com sigui l'òrbita de cadascuna. En el cas de la nostra Lluna, per exemple, aquestes interaccions estan fent que s'allunyi lentament de la Terra, aproximadament uns pocs centímetres cada any.
Amb Tritó passa el contrari. En tenir una òrbita retrògrada, les interaccions de marea fan que perdi a poc a poc energia orbital i que la seva distància respecte a Neptú vagi disminuint. El canvi que experimenta en cada òrbita és diminut, però quan s'acumula durant milions i milers de milions d'anys el resultat és molt diferent: Tritó està migrant lentament cap al planeta.
Per ara no hi ha cap perill per a Neptú ni per a la mateixa Tritó. Estem parlant d'un procés que necessita una quantitat de temps gegantina per produir canvis importants, però els models sobre l'evolució de la seva òrbita indiquen que, d'aquí a uns milers de milions d'anys, Tritó podria acostar-se prou a Neptú perquè les forces de marea acabin destruint-lo.
L'escenari més interessant podria produir-se quan Tritó travessi l'anomenat límit de Roche, la distància a la qual les forces gravitatòries d'un planeta poden superar la capacitat d'un objecte per mantenir-se unit. Si passa, la lluna podria acabar fragmentant-se i les seves restes podrien formar un nou sistema d'anells al voltant de Neptú.
Per això Tritó és un cas tan particular dins del sistema solar. Hi ha altres llunes amb òrbites retrògrades, especialment entre les petites llunes irregulars de Júpiter i Saturn, però Tritó és moltíssim més gran. Amb uns 2.700 quilòmetres de diàmetre, és una lluna enorme per ser un objecte capturat i la seva òrbita retrògrada té una conseqüència que les altres no presenten d'una forma tan cridanera.