Una "química silenciosa" podria haver donat origen a la vida, a l'inici del tot. Quan parlem de l'origen de la vida, en realitat estem intentant resoldre un dels grans misteris de la ciència: com vam passar d'una Terra plena de gasos i substàncies químiques sense vida a una cosa que va començar a "funcionar" com un organisme viu i complex.
I clar, això no és gens fàcil de reconstruir. No hi ha manera física d'observar-ho directament, perquè va ocórrer fa milers de milions d'anys, i a més tampoc es pot reproduir exactament en laboratori tot el que va passar pas a pas. Per això, el que hi ha són hipòtesis i teories com la que compartirem a continuació.
Una idea nova: minerals que van iniciar l'origen de la vida
Durant dècades, els investigadors han proposat diferents teories per explicar el procés de la creació de la vida a la Terra. Algunes parlen d'un "món d'ARN" (àcid ribonucleic), altres parlen de metabolisme, altres de lípids o de reaccions basades en minerals o compostos de sofre. El problema és que cada teoria explica bé una part, però cap aconsegueix encaixar tot el procés complet de manera convincent. És a dir, tenim peces soltes, però no el puzle sencer.
En aquest context apareix una proposta nova del professor Yongdong Jin, de la Universitat de Shenzhen, que planteja una hipòtesi bastant interessant centrada en les anomenades nanoenzimes minerals.
La idea resideix en el fet que a la Terra primitiva no només hi havia gasos i reaccions químiques a l'atzar, sinó també nanopartícules minerals naturals que actuaven com una mena d'"ajudants" químics.
Segons aquesta hipòtesi (via Science Daily), aquestes nanoenzimes podrien haver facilitat reaccions químiques bàsiques i protegit les molècules de la radiació ultraviolada. A més, també podrien haver gestionat part de l'energia disponible en l'entorn per accelerar el procés.
O sigui, no eren simples partícules passives, sinó una cosa que influïa directament en com evolucionava la química del planeta.
La Terra com un "laboratori gegant"
Una altra idea important d'aquesta hipòtesi és veure la Terra primitiva com un laboratori natural a escala planetària.
Amb volcans, fonts hidrotermals, temperatures extremes i canvis de pressió, hi havia un munt d'entorns on la química podia anar evolucionant lentament durant moltíssim temps.
En aquest context, aquestes nanoenzimes s'haurien format de manera natural (com minerals, òxids metàl·lics, sulfurs, etc.), i amb el pas de milions d'anys podrien haver anat canviant, renovant-se i fins i tot fent-se més complexes.
Fins i tot es planteja que alguns d'aquests materials podrien haver acabat integrant-se en sistemes vius quan aquests van començar a aparèixer.