El programa de cria de trencalòs (Gypaetus barbatus) suma ja el naixement de 57 polls a Catalunya, des del seu inici l’any 2005. L’últim poll va trencar la closca el 4 de març al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià). És, en concret, el cinquè exemplar nascut enguany en els dos centres de fauna catalans que formen part de la iniciativa: Vallcalent i Torreferrussa (Vallès Occidental). El projecte, en què participen 40 entitats europees, és coordinat per la Vulture Conservation Foundation des del centre lleidatà. A Catalunya, el programa compta amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de Forestal Catalana.
A Lleida i Santa Perpètua de la Mogoda
El primer naixement va tenir lloc el 4 de febrer a Vallcalent, on en total han nascut tres cries de tres parelles diferents. El centre compta amb 20 exemplars de trencalòs, entre els quals hi ha quatre parelles reproductores actives i dues més en formació. El centre de Torreferrussa compta amb una única parella reproductora, que enguany ha tingut una posta doble que ha donat lloc a dos polls. La major part dels exemplars que han nascut durant aquests 19 anys de funcionament del programa de cria han estat alliberats a la natura (32), mentre que 20 s’han integrat al mateix programa; s’està pendent de determinar el destí de la resta.
Una espècie amenaçada
El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d’Europa i a Catalunya està protegida i qualificada “En perill d’extinció” pel Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l’espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida, però, va patir una regressió en sentit est-oest als Pirineus, fins a arribar a unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a començaments dels anys 1980. Les principals causes de la seva regressió han estat la utilització de verins, la caça, l’electrocució i l’espoli dels nius. Des dels 80, l’espècie va començar a recuperar-se, i l’any 2023 es va localitzar a 48 territoris al conjunt de Catalunya, a les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa. Hi ha localitzades també cinc parelles, que han fet el seu niu a Aragó i que viuen a cavall entre les dues comunitats autònomes.