Fins fa uns dies, a Catalunya hi havia la sensació que mai més tornaria a sortir el Sol: el país va enganxar borrasca rere borrasca, sumat molts dies de pluges consecutius. Ara, una anàlisi del grup de científics internacional World Weather Attribution (WWA) ha aprofundit en el perquè de la borrasca infinita d'aquest hivern a l'Estat espanyol, i la conclusió principal és clara: el canvi climàtic ha incrementat la intensitat de les pluges torrencials que han provocat inundacions arreu d'Espanya, així com a Portugal i al nord del Marroc.
És cert que a Catalunya la intensitat de les pluges de les últimes setmanes no ha estat tanta com a altres parts de la península Ibèrica, sinó que qui s'ha emportat la pitjor part ha estat Andalusia. En aquest sentit, experts de diferents països han estudiat en quin grau la crisi climàtica ha alterat la probabilitat i intensitat de l'episodi de pluges intenses registrat en les dues regions més afectades: el nord-oest de la Península, d'una banda; i d'una altra, el sud de Portugal, el sud-oest d'Espanya i el nord del Marroc. Des del 16 de gener, aquestes regions han patit nou tempestes amb nom propi. L'estudi de WWA remarca el cas de la localitat de Grazalema, a Cadis, on en pocs dies va caure més pluja de la que s'esperava en tot un any. Cal recordar que l'executiu estatal va aprovar 7.000 milions d'euros en ajudes econòmiques per als afectats per les pluges, als quals cal sumar-li 1.780 milions d'euros més en el cas del govern andalús.
Alerta amb la crisi climàtica
Entre les conclusions, els investigadors han trobat que els dies amb més precipitació a les regions analitzades són ara aproximadament un terç més plujosos que abans de l'escalfament del planeta. És a dir, que a la regió sud hi plou un 36% més que abans que el planeta s'escalfés 1,3 graus. En el cas nord, el percentatge és del 29%. Per determinar la petjada humana en aquest increment, els experts han combinat els augments observats amb simulacions de models climàtics, i van veure una pujada d'aproximadament l'11% en la intensitat de les precipitacions en la regió nord estudiada atribuïda directament a les emissions de diòxid de carboni. A la regió sud, els models climàtics no van reproduir la tendència observada.
David García García, professor del Departament de Matemàtiques Aplicades i Enginyeria Aeroespacial de la Universitat d'Alacant —i un dels autors de l'estudi—, considera "sorprenent" el volum d'aigua vist en llocs com Grazalema durant aquesta successió de borrasques. A més, ha assenyalat que el fet que "caigui en pocs dies l'equivalent a les precipitacions de tot un any suposa un impacte enorme per a les nostres infraestructures i el nostre sòl". I afegeix que l'estudi confirma que "l'escalfament de l'atmosfera provocat per les nostres emissions col·lectives de carboni està donant lloc a un patró de pluges més extremes i intenses". Per la seva part, la també autora i professora de Ciències Climàtiques al Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres, Friederike Otto, ha remarcat que "això és exactament el que suposa el canvi climàtic: els patrons meteorològics que abans eren més passables ara s'estan convertint en desastres més perillosos". "Sigui l'augment de l'11% que hem pogut atribuir directament a les activitats humanes, com la crema de combustibles fòssils, o les tendències molt més elevades que observem sobre el terreny al llarg de les dècades, estem segurs que el canvi climàtic fa que aquestes pluges intenses siguin més severes", ha conclòs.