Ecologistes en Acció ha presentat aquest dimarts l'informe Banderes Negres 2025, que recull algunes de les afectacions ambientals més greus tant del litoral català com espanyol. Com que s'atorguen dues per província —una per contaminació i una altra per mala gestió—, a Catalunya n'han tocat sis. Enguany, el focus ha estat en "l'apropiació i ocupació de l'espai o domini públic maritimoterrestre", que és una pràctica "molt estesa" entre particulars amb diners i empreses que aconsegueixen esquivar la "insuficient" llei de costes. Aquestes són les banderes negres de la costa catalana per a l'estiu 2025:
🟦 101 platges catalanes acreditades amb bandera blava el 2025: quines són?
Torre de refrigeració d'Ascó
La primera de les banderes negres a Catalunya la trobem, justament, lluny de la costa. Per contaminació a la demarcació de Tarragona, el premi és per a la torre de refrigeració de les centrals nuclears d'Ascó, que fa dos anys que està fora de funcionament i "s'ha convertit en una bomba de plàstics cap al riu Ebre". Els ecologistes també han denunciat que la seva aturada ha significat la posada en marxa de l'antic sistema de refrigeració, "que no garanteix mantenir l'aigua de l'Ebre a menys de 3 °C" —és a dir, que hi ha risc que es produeixi un increment de la temperatura del riu. "En l'estat actual, aquesta infraestructura ha pogut esdevenir una font de contaminació tèrmica i de microplàstics que podria afectar greument els hàbitats fluvials i litorals del delta de l'Ebre", conclouen, abans de demanar al govern espanyol el "tancament immediat" de les centrals nuclears i l'ensorrament de la torre.
El (futur) magatzem de CO₂ a Tarragona
Per mala gestió, l'organització ha recordat que la Comissió Europea ha concedit més de 205 milions d'euros per desenvolupar TarraCO₂, un magatzem submarí de diòxid de carboni davant de la costa tarragonina "que presenta greus riscos ambientals i socials". D'una banda, des d'Ecologistes en Acció han assenyalat que l'emmagatzematge geològic de CO₂ comporta un alt consum energètic, amb una energia que "sovint prové de fonts no renovables, cosa que contradiu els objectius climàtics". D'una altra, han advertit del risc de fugues de diòxid de carboni que podrien acidificar l'ecosistema marí i representar un perill per a la salut humana, a més de la possibilitat de terratrèmols. "Es tracta d'una tecnologia experimental, costosa i pensada per a emissions difícils de reduir", sentencien. Així doncs, demanen una avaluació ambiental estratègica del projecte i invertir el fons en projectes que no siguin "tecnologies de dubtós rendiment ambiental".
Les platges 'fecals' de Barcelona
Passem a la demarcació de Barcelona i, concretament, a les platges de Barcelona, amb una bandera negra per contaminació. Aquestes platges reben les aigües fecals de la xarxa unitària del clavegueram per culpa d'un "sistema mal dissenyat" i "que les administracions prefereixen ignorar". Les pluges que han afectat l'àrea metropolitana durant el març, l'abril i el maig "han desbordat el sistema" i han vessat grans quantitats de fems a les platges més turístiques, fins al punt que el 9 de maig es van detectar una gran quantitat de residus —fins i tot, rates mortes. Entre altres coses, l'organització insisteix a demanar una xarxa separativa d'aigües pluvials i fecals.
El que queda del delta del Llobregat
Ecologistes en Acció han atorgat la bandera negra de la demarcació de Barcelona per mala gestió al delta del Llobregat, que pateix una "regressió accelerada" per les transformacions dels últims cinquanta anys i la crisi climàtica. "Les administracions públiques només han sabut respondre amb grans inversions de diners públics en obres i accions d'enginyeria civil per mirar de frenar l'inevitable: el delta està en regressió i sense canvis estructurals que desmuntarien el sistema econòmic, la seva progressiva desaparició és segura", han conclòs. Una de les mesures que proposen és abandonar definitivament el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat.
Els vaixells privats de Lloret de Mar
A la demarcació de Girona, la bandera negra per contaminació és per a Lloret de Mar. A la Costa Brava, any rere any destaquen el mateix problema: l'impacte de les embarcacions privades sobre l'entorn natural. Si la bandera ha estat només per a Lloret és perquè "pateix una elevada freqüentació de vaixells privats", tot i que els ecologistes reconeixen que la podrien haver posat a qualsevol punt del litoral. En qualsevol cas, celebren que van enviar una llista de mesures correctores a la Direcció General de la Marina Mercant, que "les ha rebut amb bons ulls". "Aquesta bandera negra té l'objectiu de pressionar per aconseguir que aquestes propostes es facin realitat", diuen.
Projectes urbanístics a Llançà
Finalment, la bandera negra per mala gestió a la demarcació de Girona és per a Llançà (Alt Empordà) i l'inici del desenvolupament urbanístic de dos sectors, ubicats prop de la costa. De fet, el problema és que són els últims punts del litoral sense urbanitzar del municipi, motiu que ha empès moviments ecologistes com Laeden i Sos Costa Brava a protestar per aconseguir aturar el procés. L'any passat, la bandera negra ja va ser per al projecte per construir habitatges en un terreny a la Farella, l'última pineda a la costa de Llançà.