Pintxos, sidra, xacolí, passejos per La Concha... Visitar uns dies el País Basc és un plaer per tots els sentits: per la seva gastronomia, pels paisatges verds, per les seves sidreries o per compartir estones amb alguna quadrilla o societat on es reuneixen amb els amics o la família els caps de setmana o festius. Però si un fet caracteritza aquesta zona del nord de la Península és el temps, que no acostuma a ser com el clima mediterrani al qual estem habituats a Catalunya. Com en la majoria de comunitats del nord, el País Basc es caracteritza per la persistència de pluges i ruixats més habituals, un fet que es concentra majoritàriament a l’hivern i no a la tardor, quan es donen de forma més concentrada al mediterrani.
“El País Basc és de clima atlàntic i gran part de Catalunya, tret de la Vall d'Aran que seria el més semblant al temps i al clima del País Basc, és d’un clima mediterrani”, apunta el doctor en Física Toni Barrera-Escoda, meteoròleg de l’equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). “El País Basc es troba a la zona de pas del tren de borrasques que afecta les latituds mitjanes i, a banda, tenen el mar al nord, un fet que provoca que els vents de ponent o del nord, al creuar el Cantàbric o l'Atlàntic els arribin amb més humitat”. A més, com que és un país orogràficament molt complex, amb moltes muntanyes, aquestes fan de palanca i ajuden que l'aire humit ascendeixi i, per tant, que es formin núvols i plogui. Una pluja o zirimiri -com anomenen al plugim- que és comú al llarg de tot l’any i no com a Catalunya, que la precipitació es concentra en pocs dies, normalment durant la tardor o a l’estiu, amb els xàfecs de tarda que afecten algunes parts de l’interior del territori.
Catalunya, terra de contrastos
Consultant les dades del SMC del darrer trentenni (1991 – 2020), es pot veure en color lila i en blau intens les zones on més precipitació hi cau. “Catalunya és un país de contrastos, anem del voltant d'uns 300 mm a la zona del Segrià, que és molt seca, a valors de 1.300- 1.400 mm a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com un dels punts del Pirineu Occidental més plujosos”. Però aquest no és l’únic punt on es concentra la major precipitació a casa nostra, “a la zona del Ripollès on hi ha el Puigmal o el Bestiments, per exemple, seria una altra zona de màxims. Uns màxims secundaris que també trobaríem a la zona del Montseny i a la Serralada Transversal així com al Collsacabra, on hi són habituals els xàfecs de tarda durant l’estiu”. Un altre punt on també se’n destaca la seva precipitació és a la zona dels Ports, on superen els 1.000 mm de mitjana anual degut a l’orografia que presenta i que fa de palanca per a la formació de tempestes o xàfecs importants.
Les sequeres: el perill d’un futur imminent?
Analitzant la mitjana de la precipitació a Catalunya, s’obté en el període analitzat entorn a uns 650 – 670 mm, unes xifres que no preocupen al meteoròleg, que apunta que no està malament, "tot i que hem de patir per les sequeres”. Barrera explica que el clima mediterrani funciona a base d’extrems, de molts anys en què plou poc i de pocs anys en què plou molt. “Històricament, tenim una tradició que ens ha fet conviure amb temps de sequeres, així que el món mediterrani no s’entendria sense aquests períodes, on alguns fins i tot se’n beneficien”, com és el cas de la vinya, que si no patís estiatge a l’estiu, no s’aconseguiria el bon vi.
El meteoròleg posa en relleu la importància dels embassaments, que precisament s’utilitzen per compensar aquests períodes on justeja l’aigua. Un fet que al País Basc no els cal -tot i que per qüestions de relleu, tampoc ho tenen massa bé per construir grans presses-, degut a la seva pluviometria abundant. “Com que al País Basc hi plou sovint, buiden els embassaments constantment perquè tal com buiden, s'omplen. Si tenen un petit període on no els plou, el consum d'aigua és com aquí, i per això ho noten molt més, perquè tenen una vegetació que consumeix molta més aigua i el consum diari dels seus habitants tampoc es veu reduït, un fet que provoca que els nivells dels aqüífers disminueixi amb molta més facilitat que a Catalunya”.
Un dels punts més plujosos de la Península
Centrant-nos en terres basques, la precipitació mitjana es situaria entorn als 1.400 mm, més del doble que a Catalunya, sent Álava el territori més sec i Guipúscoa el més plujós. “A Artikutza, una zona situada a l’inici del Pirineu Navarrés, és un dels punts on més hi plou de tota la Península”, precisament degut a l’orografia que serveix de palanca per a la formació de núvols i la formació de precipitació. Un indret que recull més de 2.400 mm a l’any, segons apunten les dades que aporta el meteoròleg del SMC.
En aquest punt i en base a la precipitació analitzada, un es preguntarà quan és el millor moment per deixar-se caure al País Basc sense patir per la pluja ni per haver d'agafar el paraigua a la motxilla, a la qual cosa el meteoròleg respon que “durant el mes de setembre i octubre seria la millor època”. A la tardor, allà probablement faci bon temps, degut al fet que aquí tenim moviment, cosa que comportarà certa tranquil·litat per a ells, que “en aquest sentit, funcionem de forma una mica oposada”.
Font: Anàlisis de la precipitació del País Basc / Roberto Moncho, Guillem Chust i Vicente Caselles.
En l'anterior mapa, es pot veure per un costat la precipitació mitjana anual per al període 1961-2000, estimada a partir del model multivariant obtingut amb les dades de 132 estacions de l'AEMET (mapa de l'esquerre), i per l'altre, la precipitació mitjana anual estimada a partir d'un ajustament topogràfic de 116 estacions de l'AEMET disponibles fins al 1990, segons Ortubai (1995).
Llavors, on és més fàcil predir el temps, al País Basc o a Catalunya?
“En general, és més fàcil predir-lo al País Basc”, apunta Barrera, que detalla que afinar el temps és complex a tot arreu, però que si la pluja és per una borrasca de les habituals o de les que tenen a l'hivern, sí que és fàcil de preveure. I afegeix: “On encara és més fàcil de predir el temps és als Països Baixos, que en ser un país pla, quan plou a un indret, plou a tot arreu, perquè no tenen muntanyes que pertorbin el flux i que creïn ombres o afavoreixin pluges més intenses”.
I tenint en compte l’orografia i la situació de cada territori, que inevitablement condiciona el clima i la meteorologia, com es presenta el futur en ambdues regions amb l’estat d’emergència climàtica que vivim? “El clima serà més variable i això vol dir que tindrem sequeres més llargues i persistents”, relata l’expert, que detalla que la precipitació al País Basc segurament es veurà reduïda i començaran a patir sequeres, però no amb la intensitat de les que tenim a Catalunya.
“Els temporals que patim ara com el Gloria, que abans es donaven cada 50 anys o un parell a cada segle, serà possible que amb el canvi climàtic passin a produir-se cada 20 o 25 anys”, un problema que pot afectar sobretot a les zones costaneres. Barrera exposa que en global la temperatura augmentarà, un fet que depèn de les concentracions de CO2 que emetem a l’atmosfera i d’aquí, la importància de reduir-les al màxim possible.
De totes maneres, ara per ara és igual si visites el País Basc a l'hivern, a la primavera, a l'estiu o a la tardor, mai està de més portar un paraigua a sobre per si el zirimiri et sorprèn en qualsevol moment.