Només utilitzem el 40% de la roba del nostre armari i tres de cada quatre peces no les hem fet servir en el darrer any. Així ho assegura un estudi de ThredUp, que no és més que una evidència del nostre consumisme. Actualment, ens hem acostumat a omplir l’armari amb fast fashion, roba de baix preu i ínfima qualitat que llencem al cap de poc, tot i saber que aquest model de consum és totalment insostenible. Tanmateix, cada vegada hi ha més consciència social al respecte i ja estan sorgint noves tendències al nostre país que podrien canviar la indústria de la moda.

 

En els darrers anys s’han popularitzat aplicacions com Vinted, on els usuaris poden comprar i vendre roba de segona mà, i ara també comencen a sorgir plataformes i empreses per llogar roba. Es tracta d’un autèntic boom que ens ha arribat d’altres països on aquesta pràtica està més normalitzada i que ha vingut per quedar-se. En un primer moment, a Catalunya es va començar a fer amb roba “especial”, com per exemple amb vestits per anar a casaments o roba per anar a esquiar, però ara s’ha estès a la resta d’àmbits.

El lloguer de roba s’ha convertit en una alternativa ideal per una societat cada cop més conscienciada amb la sostenibilitat, que vol fer un millor ús dels recursos econòmics i que viu sota la dictadura de la moda i el “postureig”. El lloguer fa que sempre puguis tenir roba nova i, a més, brinda l’oportunitat d’accedir a certs productes que potser no podries pagar. En definitiva, permet renovar la nostra imatge d'una forma constant sense que això provoqui tant impacte mediambiental. Així doncs, per què comprar una peça que faràs servir tres vegades i després acumularàs a l’armari si la pots llogar per un preu menor?

És per això que darrerament han obert portes moltes empreses de lloguer i rènting de roba. Normalment, el lloguer es pot fer de dues maneres: o bé segons un model de subscripció en què pagues una quota fixa al mes per poder lloguer un nombre de peces o bé de forma esporàdica. I paral·lelament, també han sorgit aplicacions que posen en contacte usuaris perquè comparteixin armari: uns posen a lloguer les peces que ja no fan servir i altres les lloguen. En són alguns exemples Ecodicta, Pantala, Pislow o Verone. 

La fi de la fast fashion

A més, aquesta tendència ha agafat força en un moment en què la Unió Europea ha anunciat que vol posar fi a la roba barata. La data que marca Europa és 2030. Per aleshores, Brussel·les vol que sigui obligatori que tots els fabricants de roba tinguin l’obligació d’allargar la vida útil dels productes i que cada peça hagi de tenir un percentatge de material reciclat. A això se li sumaria la disminució de les relacions comercials amb Àsia per impulsar la indústria local, que gaudiria d’avantatges fiscals. D’aquesta manera, la UE pretén que millori l’ús dels recursos i es redueixi la petjada de carboni.