El sector turístic es frega les mans perquè s’espera que aquest estiu hi hagi un autèntic boom i es torni a la normalitat d’abans de la pandèmia. Però en les darreres setmanes els restauradors i hostalers han avisat que s’estan trobant amb un gran problema: no troben cambrers. Segons asseguren, falten tota mena de professionals de l’hostaleria i es tracta d’una situació amb què mai s’havien topat. Què està passant?
Els empresaris asseguren que bona part de les persones que es dedicaven a la restauració es van reinventar i van haver de buscar altres feines amb la pandèmia. El tancament de bars i restaurants durant tants mesos va fer, diuen, perdre molts professionals qualificats que ara es dediquen altres coses. També apunten a l’elevat preu de l’habitatge, que fa impossible que vingui mà d’obra temporal. Tanmateix, els sindicats asseguren que el problema són la manca de conveni, les jornades tan dures que es fixen als estius, el salari i la falta de contractes fixos. Si bé el problema de la precarietat és molt vell, els treballadors afirmen que s'ha agreujat després de la crisi econòmica generada pandèmia i de la inflació dels darrers mesos. Un símptoma més que ho demostra és el fet que les escoles de turisme i hostaleria també han notat una caiguda de les matriculacions.
Catalunya té el conveni col·lectiu caducat des de 2019 i aquesta setmana els agents socials seuran a negociar-lo. De totes maneres, els sindicats asseguren que en la majoria de casos es vulnera i que els cambrers han de fer jornades eternes, sense festius o cobrant en negre. Per això, consideren que el primer pas per revertir la situació ha de ser dignificar la professió.
La situació laboral al sector de l'hostaleria és difícilment comparable amb la de la resta. Ve acompanyada d'una gran temporalitat i sempre condicionada per les previsions de feina de cada estació de l'any. Aquestes dues característiques obren la porta que alguns empresaris s'aprofitin per oferir ofertes laborals ben precàries. Segons Comissions Obreres, el salari mitjà a la professió amb prou feines ha variat en deu anys i és el més baix del país. Dels 14.229 euros anuals que percebia el 2009, només ha pujat a 14.258. És a dir, 30 euros en una dècada , que van baixar fins i tot durant el pitjor de la crisi, tocant fons el 2014, amb 13.840 de retribució anual. En aquest sentit, un altre dels grans problemes sector és l'alta rotació, ja que la mitjana de contractes és de tres per empleat cada any.