“Què som?”. Aquesta és una de les preguntes que, probablement, tothom s’ha fet alguna vegada pensant en aquella persona. També pot ser motiu de discussió, quan dues persones no volen o esperen el mateix de l’altra. O de ruptura, llavors. De vegades, identificar les emocions costa. Un fet clau per respondre aquesta pregunta. Però no només. Sovint, pot fer por perquè no s’hi està acostumat. A sentir, a tenir un company de viatge. No saber identificar les emocions també vol dir no saber valorar tenir el suport incondicional d’algú.

Tot plegat, pot donar lloc a una relació gerani. La incapacitat de no saber definir què es vol o què s’espera de l’altra persona comporta no posar etiquetes. Però la majoria de vegades, dues persones no s’entenen si no parlen o es comuniquen (en el mateix idioma). Sense etiquetes, com defineixes? Diguem-ne gerani, per exemple.

Però, per què existeix la por al compromís? Doncs aquesta frase per si sola no diu gran cosa. La psicòloga del Centre de Psicologia Dendros Eva Aguilar, explica que s’ha d’anar més enllà. “Creences instaurades, creure que en una relació no podràs fer el que et doni la gana o bé alguna motxilla d’una relació anterior, on el jo ha anat desapareixent”. 

cor unsplash

Dibuix d'un cor / Unsplash

Malgrat tot, és clar, una persona pot rebre moltes influències al llarg de la seva vida. També hi ha la qüestió familiar, assenyala la psicoterapeuta. “Com s’han relacionat els pares entre ells, per exemple, i que la persona no vulgui tenir el tipus de relació que han tingut els seus pares”.

Per altra banda, comenta que també cal tenir en compte el fet que, socialment, “per nassos” hem d’estar en una relació. “Hi ha gent que tria l’opció de viure sola, cal treballar aquesta tria”. D’aquesta manera, en conversa amb ElNacional.cat, posa de manifest que “potser no és la por al compromís, sinó la persona amb qui estàs, tens por perquè no t’agrada prou”.

Els tres membres d'una relació

Aguilar subratlla una cosa essencial. “Entres en una relació i te la trobes. I no hauria de ser així. Una relació és una cosa constant, cal un treball. Ets part implicada, per tant, pots proposar i prendre decisions perquè la relació també sigui com tu vols que sigui”.

“Una relació té tres membres”, insisteix. Un fet que, a simple vista, pot xocar. “Un dels membres soc jo, amb la meva feina, projectes, amistats, somnis, sexualitat i un llarg etcètera. L’altre, ets tu. Amb la feina, amics projectes... i el tercer membre és el nosaltres. L’oci compartit, les amistats, família i tot el que vulguem. Les tres bombolles –o membres– són igual d’importants”. I pregunta: “Què passa si una de les bombolles o membres creix?”. La resposta és que les altres es fan petites. “Aleshores hi ha un patiment, alguna cosa no va bé. I per això, moltes vegades, les persones diem que ens estem ofegant en una relació”.

Hi ha solucions?

La por al compromís, sentir-se atrapat o empresonat són coses que no se solucionen soles. Allò ideal seria començar una relació amb els deures fets però la majoria de vegades no és així. “Si no fem una mica de treball personal, tenim mancances. Aleshores tenim unes necessitats que haurà de cobrir l’altra persona”, detalla. I remarca que cal oblidar-se de les mitges taronges. “En una relació hi ha d’haver fruita sencera, una taronja i una pera, per exemple”.

Per intentar sentir-se a gust en una relació, Aguilar destaca que “s’ha d’aprendre a negociar”. “Si jo necessito que una relació vagi a poc a poc, perquè tinc una motxilla, surto d’una altra o vull intentar no atabalar-me, si vaig ràpid per complaure l’altra persona, tindrà un efecte negatiu a la llarga. Potser no necessito que ens veiem cada dia, i després em ve de gust veure’ns més”. Això sí, “sempre cal anar negociant” perquè “els contractes no són permanents”.

amor unsplash

Amor per hores o un contracte "per obra i servei" / Unsplash

En aquest sentit, destaca que els contractes indefinits no són gaire bons per a les relacions. “Antigament, els contractes eren per sempre però una relació no es crea un dia i no es toca mai més”. En aquest sentit, la psicoterapeuta destaca que és millor un contracte “per obra i servei” que es vagi “renovant cada dia. Faré el millor per a mi i per a l’altra persona, perquè al final de la jornada es decideixi si es vol renovar o no”. Això, argumenta, ajuda a treballar la relació cada dia perquè sigui millor.

Tal com destaca Aguilar, la comunicació és molt important. Però, i què passa si també costa comunicar-se? Davant de tanta dificultat, la psicoterapeuta remarca que “cal un treball personal”. Si no, s’està condemnat a la relació gerani.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat